Resultats de la cerca

Esdevingué ràpidament un nucli comercial important, gràcies a l’intercanvi de productes entre grecs i escites El 331 aC els exèrcits d’Alexandre el Gran intentaren de conquerir-la i no ho aconseguiren Caiguda en decadència al s III aC, passà al control de Mitridates VI del Pont Els romans la declararen ciutat lliure i, a l’època dels Severs, fou inclosa en la Mèsia inferior El 250 fou presa i destruïda pels gots Les excavacions, iniciades per Rússia a partir de l’any 1901, han aportat un extraordinari material arqueològic del s VII aC i dels següents escultures, inscripcions,…

Dividida en diverses regions la Mísia menor, dita Hellespont, la Mísia major, la Troàda i la Teutrània, que no sempre mantingueren els mateixos límits, fou habitada des d’una època molt antiga, segons el testimoni d’Homer Fou dominada pels perses al s VI aC, i a l’època hellenística per Alexandre el Gran i pels selèucides Absorbida al s III aC pel regne de Pèrgam, passà a mans dels romans el 133 aC Fou sempre una regió sotmesa a una forta influència de l’hellenisme, que encara s’accentuà sota el domini dels reis de Pèrgam

Situada sobre un esperó rocós, a l’esquerra de la confluència dels rius Konkce i Amudarja, ocupava unes 150 ha i era defensada per una important muralla S'hi documentà un traçat urbà regular, de tipus grec, un gran teatre, diferents santuaris, un gimnàs i un notable palau, de tradició aquemènida També s’hi trobaren inscripcions gregues, entre les quals destaca un papir amb un text filosòfic El seu nom grec és desconegut Fundada probablement al temps de Seleuc I o d’Antíoc I, hom no exclou tampoc que fos fundada per Alexandre el Gran Fou abandonada vers l’any 100 aC

La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual

Treballà com a bibliotecària, mestra i actriu, i s’adherí entusiàsticament a la revolució Obtingué un gran èxit amb Virineja 1925, una de les primeres narracions sobre l’emancipació de la dona a la Unió Soviètica Les seves obres, d’un accentuat dramatisme, se situen amb preferència en medis rurals i palesen un gran coneixement de la llengua popular Altres obres seves són les narracions Aleksandr Makedonskij ‘Alexandre de Macedònia’, 1922, Muzickij skaz o Lenine ‘Una llegenda camperola sobre Lenin’, 1924 i Sobstvennost ' ‘Propietat’ 1933 A partir dels anys trenta la seva producció…

Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor

L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…

El 1915 l’impressor Ramon Tobella i Castelltort la hi comprà i la continuà fins el 1926 Publicà especialment assaigs, però també novelles, contes, poesia i alguna traducció Desl seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques , de Ramon Casellas, Història dels moviments nacionalistes , de Rovira i Virgili, Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement , de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns , d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc El catàleg reflecteix un…

A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació 7 de maig de 1931 era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat de 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional

El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i…