Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
efecte Hall quàntic
Electrònica i informàtica
Efecte Hall que es dóna en electrons confinats en un semiconductor, sotmesos a baixes temperatures i a intensos camps magnètics.
Hom pot distingir l’efecte anomenat integral i l’anomenat fraccionari, els quals fan referència a la forma d’expressar la resistència de Hall respecte del quocient h/e 2 , on h és la constant de Planck i e la càrrega de l’electró
L’ACNUR comença l’operació de retorn dels refugiats a Kosovo
L’ACNUR posa en marxa l’operació de retorn a Kosovo dels refugiats que viuen en els camps de Macedònia i Albània Els primers repatriats són els kosovars originaris de Pristina, Prizren i Uroševac, els nuclis considerats més segurs, però l’operació continuarà a la resta de poblacions de Kosovo a mesura que la KFOR pugui garantir que no hi haurà problemes
xarxa de sensors
Telecomunicacions
Infraestructura de comunicació basada en la interconnexió de dispositius electrònics equipats amb sensors que col·laboren en una tasca comuna.
Disposa de sensors amb certes capacitats sensitives i de comunicació cablejada o sense fils És un concepte relativament nou en el món de l’adquisició i el tractament de dades i té múltiples aplicacions en camps com la detecció ambiental, el seguiment de sistemes i els entorns militars Entre les seves característiques destaquen la versatilitat i la capacitat d’ampliació
gèpida
Història
Individu d’un poble germànic del grup dels germànics orientals.
Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars
Galileo Ferraris

Monument a Galileo Ferraris (Torí)
Física
Físic i enginyer italià, professor de física a l’escola de guerra i a l’escola d’enginyers de Torí.
Fundà la primera escola d’electrotècnia d’Itàlia 1886, que portà el seu nom Membre de l’Accademia delle Scienze de Torí, és conegut pel descobriment dels camps magnètics rotatius, d’on deduí un gran nombre d’aplicacions als motors elèctrics, que foren la base del transport de l’energia elèctrica a distància i que generalitzaren la utilització dels transformadors
Can Salas
Esport general
Complex esportiu de Terrassa i seu social de l’Atlètic Terrassa Hockey Club.
Inaugurat el 1970, està situat als afores de Terrassa, a la carretera de Castellar Té tres camps d’hoquei sobre herba, diverses pistes de pàdel i tennis, un poliesportiu, una zona de gimnàs i piscina El camp principal del club és conegut amb el nom de la Catedral Can Salas també és la denominació d’un dels equips filials de l’Atlètic Terrassa
Sébastien de Pontault
Disseny i arts gràfiques
Militar
Enginyer militar i dibuixant francès, conegut amb el nom de cavaller de Beaulieu
.
Féu plans del terreny als camps de batalla i esdevingué així el creador de la topografia militar És autor d’una obra molt extensa sobre les accions militars franceses des del 1643 fins al 1692 —acabada per la seva neboda—, titulada Louis le Grand ou Recueil de plans et vues des places assiégées et de celles où se sont données les batailles
Josep Antoni de Sanç i de Barutell
Història
Militar
Militar.
Germà de Joan Participà a la campanya d’Orà 1790 i a la del Rosselló 1793, on fou fet presoner pels francesos, però se'n féu escàpol i passà a Andalusia i participà a la batalla de Bailèn Adjunt del mariscal de camp Sarsfield 1812 al País València i al Principat, fou enviat al País Basc i ascendit a mariscal de camps 1816
Ernest Esclangon
Astronomia
Física
Astrònom i físic francès.
Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre
sèrie de Renard
Matemàtiques
Sèrie formada pels termes d’una progressió geomètrica compresos entre 1 i 10, la raó de la qual és
, n essent, generalment, 5, 10, 20 o 40.
La més corrent és l’obtinguda amb n = 10, amb la qual cosa la raó val =1,26 Els termes d’aquesta sèrie són 1 1,25 1,6 2 2,5 3,15 4,5 6,3 8 10 Aquesta sèrie, ideada el 1879 per l’enginyer Charles Renard Damblaim 1847 — Meudon 1905, té aplicació en diversos camps industrials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina