Resultats de la cerca

Formà part del Club Vol a Vela Igualada-Òdena i del Centre de Vol a Vela la Cerdanya Guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en classe estàndard l’any 1987 Des de llavors, ha aconseguit el títol en disset ocasions, la major part de les quals en classe estàndard, però també en classe cursa Fou primer del rànquing espanyol de vol a vela diverses temporades Participà amb la selecció estatal en competicions internacionals com el Campionat del Món o el British Overseas Championship

Especialista en alt rendiment esportiu, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de l’INEFC de Lleida Posteriorment, fou preparador físic al CAR de Sant Cugat, professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic de Planificació i Programació de l’Entrenament Esportiu És professor del màster Rendiment Esportiu Tecnificació i Alt Nivell i Alt Rendiment en Esports Collectius Forma part del Grup d’Investigació en Ciències de l’Esport Assessor de seleccions estatals i de clubs professionals, fou preparador físic del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona durant cinc anys També fou…

S’inicià al Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1961-65 i passà a l’equip de recerques espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya 1965-2009 També formà part de la National Speleological Society d’Alaska i de l’Spéléo Club de París L’any 1963 descobrí un avenc al Solsonès, que fou batejat amb el seu nom i en el qual establí el rècord estatal femení de fondària També duu el seu nom el coleòpter cavernícola Geotrechus ubachi Ha organitzat i participat en nombroses campanyes espeleològiques arreu del món, com ara les coves dels carsts de Mulu, a Borneu l’avenc del Verkjöll a…

S’inicià en la modalitat l’any 1983 i poc després ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la Foixarda 1985-87, on fou entrenada per Florean Stefanescu Posteriorment s’entrenà a les ordres de Tony Llorens al Gimnàs Claret El 1989 guanyà el Campionat de Catalunya, debutà internacionalment al Memorial Blume i participà en el Grand Prix de París Poc després abandonà la pràctica esportiva d’alt nivell

S’inicià en la pràctica surfista a mitjan dècada de 1980 Fou corresponsal de la revista Surfer Rule per Catalunya 1991-96 i president de l’Associació Catalana de Surf 2003-06, on creà, junt amb Abel Marsal, l’Escola Catalana de Surf Organitzà dues edicions de l’Obert de surf de Catalunya i el Festival de Longboard de Sitges Ha estat director editorial de la revista degana del surf a Espanya, 3sesenta 2011-12, i comissari de la primera exposició de surf que s’ha fet a l’Estat espanyol en un museu “SURF X 100 – 100 años de surf” 2012-13, Museu Marítim de Bilbao

Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé El 1969 obtingué el títol de monitora del collegi català d’entrenadors, el d’auxiliar de la federació espanyola i el de socorrista d’aquesta mateixa federació El 1981 entrà a formar part del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l’esport femení El 2009 rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador de l’Ajuntament de Barcelona

Membre del Club Natació Sant Feliu En el període 2001-03 fou quaranta-set vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual disputà dos Campionats d’Europa 2001, 2003 i els Campionats del Món de Barcelona 2003 La federació espanyola li concedí la medalla d’argent de serveis distingits 2003

Membre de la Penya Ciclista Bonavista 1964, fou vocal de la seva junta directiva Fou representant de l’Audax Club per Espanya, Marroc i Portugal El 2011 creà l’entitat Randonneurs de Catalunya, que també presidí, amb l’objectiu de fomentar la pràctica del cicloturisme de gran distància També creà la Volta Ciclorandonneur de Catalunya

És professor de l’INEFC de Barcelona des del 1979 Des del 1992 és professor de l’Escola de Medicina Esportiva de la Universitat de Barcelona UB Membre de la Societat Internacional per l’Avenç en la Cineantropometria ISAK, el 2009 fou designat com a Antropometrista Criteri, nivell IV, màxim nivell d’acreditació dels antropometristes en l’àmbit mundial

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà com a metge en diverses expedicions als Andes de Bolívia 1969, Grenlàndia 1972, el Tirich Mir 1973 i el Makalu 1976 Durant aquestes expedicions realitzà estudis relacionats amb l’aclimatació, les condicions meteorològiques, l’ús de l’oxigen i la preparació física adequada per a afrontar determinades condicions extremes d’altitud i supervivència Rebé la medalla d’or collectiva de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973, 1976