Resultats de la cerca

El nom li ve de l’antic castell de Travadell , d’època islàmica, situat prop de Gorga Sobre un sòl d’albarís marga blanquinosa i barrancs encaixats que van al riu de Seta, a la fi del s XVIII aixoplugava 1 330 h entre Gorga, Billeneta, Benillup i Benimarfull 28 km 2 El 1996 hi vivien 940 h, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s’han reduït a les dues darreres

És situada a la vora del golf de Canea , a la costa septentrional de l’illa de Creta Exporta a través del seu port els productes de la regió oli, vi, cítrics Té aeroport Correspon a l’antiga Cydonia, conquerida el 1204 i fortificada el 1252 pels venecians, que li donaren el nom actual restà sota llur domini fins a la conquesta otomana 1646 Des del 1841 és la capital de l’illa de Creta

Centre agrícola blat, cotó i ramader bovins de la regió texana de Panhandle, amb indústries derivades farineres, conserves de carn, obtenció d’oli de la llavor del cotó Es convertí en centre industrial quan hom descobrí petroli i gas natural prop de la ciutat refineria de petroli, indústries químiques Hi ha una fàbrica del govern que obté heli de les fonts de gas natural És un centre de comunicacions i té aeroport

Situada a 280 m, als darrers contraforts occidentals de la Meseta, és un centre comercial agrícola blat, oli, carn i manufacturer indústria alimentària, tèxtil i metallúrgica Antiga Ebura , celta, fou la Liberalitas Julia romana, de la qual conserva les restes d’un temple romà basament i setze columnes de granit i capitell de marbre, probablement del s II Important mercat agrícola durant la dominació musulmana, fou reconquerida per Alfons I de Portugal 1165

El de cadena carbonada lineal és l’àcid butanoic o n -butíric, i el de cadena ramificada és l’àcid metilpropiònic o isobutíric L’àcid n -butíric és un líquid oliós amb olor d’oli ranci, present en la mantega, obtingut per fermentació dels carbohidrats o per oxidació del butiraldehid És emprat en la síntesi dels seus èsters, alguns dels quals són útils en perfumeria i en les indústries farmacèutica i alimentària

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Bilbao Els seus primers treballs estan en una línia hiperrealista que després evolucionà cap a plantejaments expressionistes i matèrics, amb colors bastant homogenis i poc diversificats Més endavant el seu treball s’ha centrat en el problema de la representació i els marges de la visió, tot deixant de banda la pintura matèrica per utilitzar l’oli i la pintura metallitzada

Documentat a Breslau el 1462 i a Cracòvia el 1470 El seu principal centre de treball fou Nuremberg, on la seva escola tingué continuïtat Fortament influït pels pintors flamencs, especialment per Roger van der Weyden, en la tècnica de l’oli i l’angulositat dels plecs Obres Retrat de Georg von Lövenstein Germanisches National Museum, Nuremberg, escenes de la infantesa de Jesús del Retaule major de l’església de Santa Elisabet de Breslau

La seva velocitat de detonació fa que una massilla de ciclonita disposada al voltant d’una biga o d’un raïl els talli com ho faria un bufador una càrrega igual de TNT només aconseguiria de doblegar-los No fou emprada fins a la Segona Guerra Mundial En estat pur és excessivament sensible al xoc, per la qual cosa hom la insensibilitza mesclant-la amb cera i oli fins a aconseguir la consistència plàstica desitjada

De jove practicà l’automobilisme i guanyà diversos premis Dedicat a la construcció, el 1952 presentà el model d’automòbil Orix, amb motor posterior de 600 cc i quatre places, de caire esportiu Posteriorment creà un sistema d’embragatge automàtic per a automòbils d’invàlid 1965, i patentà un dispositiu d’estalvi de combustible 1976, un sistema de servacomandament de l’embragatge 1982 i un adaptador de temperatura de l’oli del motor 1985

Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa