Resultats de la cerca
Es mostren 836 resultats
Nicolás Quintana
Arquitectura
Arquitecte cubà.
Graduat per l’Escuela de Arquitectura de la Universitat de l’Havana, del 1954 al 1960 fou director del pla urbanístic de la ciutat turística de Varadero i de la ciutat històrica de Trinidad, en el qual collaborà amb Josep Lluís Sert El 1956 guanyà dos premis a l’Excellència Arquitectònica en edificis públics i residències econòmiques Exiliat després de la Revolució Cubana, el 1960 passà a residir a Veneçuela i hi dissenyà el pla de la ciutat de Caricuao, i posteriorment passà a Puerto Rico i, finalment 1986, a Miami, on fou nomenat professor adjunt a l’Escola d’Arquitectura de…
Manuel Galduf i Verdaguer
Música
Director d’orquestra valencià.
Estudià al Conservatori de València, on obtingué diplomes en oboè, piano, direcció d’orquestra i composició Més tard fou deixeble d’I Markevitch i de V Wangenheim, amb els quals amplià la seva formació Debutà el 1970 amb les orquestres Nacional de l’Òpera de Montecarlo i Simfònica de RTVE Des del 1983 és director de l’Orquestra Simfònica de València, i ho ha estat també de la Nacional d’Espanya i de la del Conservatori de Sevilla Ha dirigit a Europa Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Polònia, Amèrica EUA, Veneçuela, Mèxic, Uruguai i Puerto Rico i Àsia Japó, tant en…
Sv’atoslav Nikolajevič Knuševitskij
Música
Violoncel·lista rus.
Estudià al Conservatori de Moscou i fou solista de l’orquestra del Teatre Bol’šoj del 1929 al 1943 Rebé el primer premi en el Concurs de la Unió de Músics Soviètics celebrat a Moscou el 1933, fet que li permeté de començar una carrera de concertista L’any 1940 formà un trio amb el violinista David Ojstrakh i el pianista Lev Oborin, amb els quals enregistrà el Triple concert de L van Beethoven i diversos trios de F Schubert Ben aviat esdevingué un dels trios de cambra més famosos del món Realitzaren gires per Àustria, Alemanya i Puerto Rico, on foren convidats al festival…
Josep Ramon Díaz Lizarán
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Esportiu Mediterrani, milità en diferents entitats CN Atlètic-Barceloneta 2002, WP Aguas de Valencia 2005, WP Plaza Zaragoza 2007, de nou el CE Mediterrani 2008, CN Martiánez, de Puerto de la Cruz, Tenerife 2009, C Waterpolo Túria 2010 i CN Barcelona 2011 Amb el Mediterrani participà un cop a la Recopa d’Europa de clubs 1997 i dos cops a la Copa LEN 1998, 2001 Amb l’Atlètic-Barceloneta conquerí una Lliga espanyola 2003 i una Supercopa d’Espanya 2002, i amb el CN Barcelona guanyà una Copa del Rei 2011 Fou setanta-cinc vegades internacional absolut en el període 1998…
província de Castelló de la Plana
Castell
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de Castelló de la Plana.
És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…
Coll i Pi Antoni
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de Mapocho, l’…
Alfons Roger de Lloria
Història
Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria.
Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria Actuà com a coper en la coronació de Pere III 1336 Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca 1343 Lluità contra els nobles de la Unió a València 1347 i participà en la batalla de Mislata Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer 1354, però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima…
Llucià Navarro i Rodon
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dissenyador.
Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1948, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas En tornar exposà a la sala Argos Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1956 Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, des del 1958 fou professor a la Llotja , de la qual fou director al final dels anys setanta, i on es jubilà el 1989 Feu diversos frescs a Barcelona Montbau i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre d’altres, vitralls a Apure Veneçuela, Miami EUA, Puerto Rico i en…
Arturo Ripstein
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà.
Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El castillo de la…
Blanca Varela Gonzales
Literatura
Poetessa peruana.
El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina