Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’apropà al…

El 1878 fou destinat als serveis estadístics de l’estat, a Barcelona El 1902 fou nomenat cap d’estadística de l’ajuntament barceloní hi fundà l’ Anuario Estadístico  i el Boletín Municipal Més tard tingué el mateix càrrec en la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Diccionario estadístico español 1880, d’una Memoria del estado actual de la agricultura, industria y comercio de la provincia de Barcelona 1889 i de La natalidad de Barcelona 1901, on es mostrà preocupat per la minva de naixements

Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears

Amic íntim d’Antoni Gaudí, collaborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf 1888-90, és presa sovint com a obra seva Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona 1910-14, i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell 1905 Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or

Fou organista a la catedral de Tarragona i, després 1884, a la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del collegi de sordmuts Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics La ermita del Valle i Doña Juana de Castro , una balada En la corte de Abd-el-Rahman , dos capricis simfònics Zambra, El amanecer , etc

Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89

Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort

Fill del teixidor Joan Barrau i Fill Cabrera de Mar, 1782 - Barcelona, 29 de desembre de 1852, el 1858 inventà un teler que podia teixir simultàniament dues peces de vellut per un sol ordit, l’una damunt l’altra Aplicà aquest invent a la fàbrica que tenia a Gràcia Barcelona, però vengué la patent del teler a la casa anglesa Lister and Co de Bradford

Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà constitucions al capítol…

És autor de diversos poemes llatins en hexàmetres —com el dedicat al setge de Girona— la seva autobiografia, igualment en llatí, resta inèdita Fou elegit membre de l’Arcàdia de Roma