Resultats de la cerca
Es mostren 4032 resultats
Torre de la Vall o de Salvaterra o de Gandesola (Benissanet)
Art romànic
Situació Construcció de base rectangular, força malmesa, on són visibles els nivells dels diferents trespols ECSA - J Colomé Aquesta torre és situada damunt d’unes roques, al vessant oest d’una petita vall orientada de NE a SW, que desemboca al Riu Sec Resta damunt d’una zona de camps, solcada per l’anomenat barranc de la Torre Aquesta vall és un enclavament del municipi de Benissanet, que hom ha considerat que correspon a l’antic lloc de Salvaterra 1 km al S de la torre hi ha la partida de les Salvaterres o de Gandesola 2 km al NE de la torre hi ha la partida de Gandioles, ja al terme de…
Sant Salvador (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Absis de l’església, on s’evidencia la diferència del parament entre la part baixa i la resta del mur ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador és situada al nord del nucli urbà de Santa Linya, molt a prop dels dipòsits municipals d’aigua Mapa 32-13327 Situació 31TCG178445 Per a arribar-hi, cal prendre a l’entrada del poble la carretera que surt a mà esquerra i que porta fins a l’estació de tren A l’alçada dels dipòsits, un trencall a la dreta mena a l’església, que és a tocar Història Tot i el seu indubtable origen romànic, no posseïm cap notícia històrica sobre aquesta capella de…
Casa forta de Brió (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Alçat de l’església i la casa forta J Moner i J Riera És una construcció situada a ponent de l’església de Brió, a poc més d’1,5 m d’aquest edifici La casa forta de Brió o Casa forta de Briolf és una casa torre que té una planta quadrada, amb una amplada interior de 4,1 m i un gruix dels murs d’1 m L’alçada actual és d’uns 8 m, repartits entre una planta baixa i un primer pis La part superior de l’edifici inicial i la seva coberta primerenca s’han perdut Un arc de mig punt, acabat en sengles motllures, parteix la cambra situada a peu pla de nord a sud al primer pis hi havia un…
Construcció propera a Sant Romà de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de la cara septentrional de l’edifici A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum J Bolòs Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici Mapa 296M781 Situació 31TDG96577 Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció Edifici D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les parets de llevant i de ponent El mur…
Torre d’Amargós (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Únic fragment visible d’aquesta torre, que emergeix entre cases i corts, la qual va donar el nom a l’actual poblet abandonat ECSA - J Bolòs Actualment, només és visible un fragment de mur d’una torre situada al cim d’un petit turó, entre les cases i les corts abandonades del poblet de la Torre d’Amargós Devia construir-se com a enllaç entre els diversos castells d’aquest sector meridional del Pallars i també, possiblement, d’acord amb un senyor i un lloc de poblament Mapa 32-12289 Situació 31TCG138637 Cal agafar la pista que des de Guàrdia de Tremp es dirigeix vers Alsamora però hem…
rinoceront

Rinoceront blanc
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres…
Colosseu

El Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades exteriors…
Jordi Torremadé Martínez
Atletisme
Atleta.
Nascuda dona, amb el nom de Maria, a dinou anys es convertí en home Practicà bàsicament l’atletisme, però també el bàsquet i l’hoquei sobre herba En bàsquet jugà amb el Club Esportiu Laietà i en hoquei sobre herba fou porter del SEU de Barcelona En atletisme, a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, superà els rècords català i estatal dels 100 m, 200 m, 800 m i 4×100 m, i dels salts d’alçada i de llargada, entre el 1940 i el 1941, quan encara no es disputaven els Campionats de Catalunya ni d’Espanya en categoria femenina El canvi de sexe 1942 suposà la desaparició de totes…
Xavier Crespo Clarà

Xavier Crespo Clarà
Arxiu FC Barcelona
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler de més de dos metres d’alçada, passà per les categories inferiors del FC Barcelona fins a debutar amb el primer equip el 1984 Les dues temporades següents participà en la consecució d’un Mundial de clubs i dues Recopes d’Europa Fou cedit al Joventut de Badalona, on jugà dues temporades i guanyà, en la primera, la Copa Príncep d’Astúries Retornà al FC Barcelona el 1988, on jugà fins al 1991 i guanyà dues Lligues ACB 1989, 1990 Passà posteriorment al CB León 1991-93, novament al FC Barcelona 1993-94, al València Basket Club 1994-95 i finalment de nou al Joventut de Badalona…
Sebastià Junqueras Delpueyo
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en curses de tanques i en salts, competí pel FC Barcelona, el CN Barcelona i el CA Stadium Fou vuit cops campió d’Espanya en quatre proves diferents 110 m tanques 1946, 1950, 1951, 1952, 400 m tanques 1950, salt de llargada 1951, 1952 i decatló 1950 Entre el 1950 i el 1953 superà deu vegades el rècord d’Espanya dels 100 m tanques El 1950 establí el rècord espanyol dels 400 m tanques Fou catorze vegades campió de Catalunya en els 110 m tanques 1946, 1947, 1951, 1952, 1955, 100 m llisos 1947, 1950, salt de llargada 1951, 1952, 4 × 100 m 1946, 1951, 4 × 400 m 1947, 1951 i 200 m…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina