Resultats de la cerca
Es mostren 2036 resultats
rosalia alpina
Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa
rododendre
Rododendre pòntic
Babij (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Gènere de plantes arbustives perennifòlies, de la família de les ericàcies, de fulles simples alternes, de flors pentàmeres, actinomorfes i amb la corol·la campanulada o infundibuliforme, i de fruits en càpsula loculicida.
Les espècies més importants són el neret Rferrugineum i el rododendre pòntic Rponticum , propi de la regió pòntica meridional, amb la subespècie baeticum , endèmica d’Andalusia i Portugal
teixó
Teixó comú
Chris P. (cc-by-3.0)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels mustèlids que pertanyen als gèneres Meles, Arctonyx, Mydaus, Suillotaxus, Taxidea i Melogale.
Són animals d’alimentació omnívora, amb el cos massís, la cua i les potes curtes, i tenen els dits, que utilitzen per a l’excavació, proveïts d’ungles fortes De distribució europea, asiàtica i nord-americana, l’únic que és present als Països Catalans és el teixó comú Meles meles , de distribució europea i asiàtica, que passa dels 50cm de longitud total, amb el pèl poc espès, negrós i amb taques blanques en algunes zones del cos, de costums bàsicament nocturns, que excava caus dins els quals passa l’hivern a les latituds més fredes S'alimenta d’animals fins i tot de petits mamífers i de…
conillets
Conillets
Johan N (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de tiges erectes, fulles alternes, lanceolades i enteres, subsèssils, flors generalment vermelles o rosades, grosses (de 3 a 4 cm), en llargs raïms terminals, glandulosos, i fruit en càpsula poral.
La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins
stilton
Formatge stilton
Martin Delisle (CC BY 2.0)
Alimentació
Formatge anglès de quall, de pasta dura i blava, similar al rocafort i al gorgonzola.
solraig
Solraig
Brian Hinds (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids.
Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans
sabateria
sabateria
PresidenciaRD (CC BY-NC-ND 2.0)
llimona dolça
llimona dolça
Adityamadhav83 (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner dolç.
Són més petites que les llimones, de polpa fada i de tast poc àcid
camamilla romana
Camamilla romana
Consultaplantas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija més o menys prostrada, amb fulles retallades i piloses, i flors en capítols grocs de lígules blanques, amb involucre de bràctees membranoses.
Tota la planta i especialment els capítols és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc, que li confereixen propietats antiespasmòdiques, tòniques i estomacals Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats
cabra
Cabra
Josef Reischig (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Insecte paràsit de l’home, de l’ordre dels anoplurs, d’1,5 mm de llargada, semblant al poll però de cos més curt i ample, amb els tres parells de potes proveïdes d’ungles per a fixar-se sòlidament a l’hoste.
Habita a les regions piloses de l’home, principalment al pubis, i és anomenat també poll del pubis