Resultats de la cerca

El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada

Seguí la carrera eclesiàstica, i com a historiògraf de la cort de Cosme I de Mèdici escriví la monumental obra Istorie Fiorentine 1600-41, seguint un mètode analític i documental Cal notar també, d’entre les seves obres, els Opuscoli , recollits i publicats entre el 1637 i el 1642, i Discorsi sopra Cornelio Tacito 1574, obra política, influïda per les idees de la Contrareforma

Anà a París, on la Revolució truncà la seva carrera militar Passà a Itàlia, on estrenà òperes com Artaserse 1794 i Il tonneliere 1797 Tornà a París, on es féu famós, amb el nom de Nicolò, com a autor d’òperes còmiques, com Le médecin turc 1803 i Cendrillon 1810 N'escriví unes quantes amb Boieldieu la fama d’aquest, però, acabà eclipsant-lo en part

Començà la carrera amb el grup naturalista dels Goncourt Més endavant, situat en el corrent decadentista de la fi del s XIX, descriví a À rebours 1884 l’aventura d’un home que viu d’esquena a la societat moderna, massa prosaica La seva producció posterior — L’oblat 1904 i La cathédrale 1905— palesa una vocació religiosa aferrissada, que més tard evolucionà cap un desengany místic

Es dedicà a la carrera militar i a la política que abandonà el 1803 La superposició que féu de l’oda i la sàtira produí la reunificació d’allò que havia estat considerat com a gèneres “superior” i “inferior” Són obres seves Starina i novizna ‘El vell i el nou’, 1773, Oda k Felica 1782, dedicada a Caterina II, Bog ‘Déu’, 1784 i Vodopad ‘Cascada’, 1791-94

Cursà la carrera de medicina S'uní a la revolució del 1910 i sofrí dos anys d’exili als EUA Escriví crítica literària i peces dramàtiques, però fou conegut per les seves novelles, d’entre les quals destaquen María Luisa 1907, Los de abajo 1916 —Premio Nacional de literatura—, en la qual, amb tècnica concisa, dóna la seva visió de la revolució mexicana, i La luciérnaga 1930

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat

La temporada 1959-60 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, procedent del Saragossa, i restà al club fins a la de 1969-70, que jugà 328 partits i marcà 181 gols Acabà la carrera al Reus Deportiu Fou secretari tècnic del Gimnàstic 1973-74 i entrenà equips regionals com el Móra d’Ebre, el Falset, el Vila-seca i el Torreforta Fou directiu del Nàstic 1980-82

Vinculada durant tota la carrera al Grup Esportiu i Excursionista Gironí i a l’entrenador Josep Lluís Lucero Fou campiona de Catalunya d’heptatló cinc vegades 1989, 1990, 1992, 1993, 1995 i millorà cinc cops el rècord català També fou campiona de Catalunya de salt d’alçada en pista coberta 1992, 1995 Competí en mitja dotzena de cites internacionals amb la selecció espanyola, especialment en pista coberta

Especialista en mig fons, desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona Fou campió 1972, 1974 i subcampió 1975, 1976 de Catalunya dels 800 m i tres cops campió català dels 1500 m en pista coberta 1972, 1973, 1974 El 1976 fou subcampió d’Espanya dels 1500 m en pista coberta Superà dos cops el rècord de Catalunya dels 1500 m en pista coberta