Resultats de la cerca

Aquest estudi abraça dos grans dominis d’una banda, la manera com cada cultura expressa visualment els seus sistemes de significats, valors i formes de representació i, de l’altra, la recerca visual que els antropòlegs duen a terme dins cada cultura tant dels aspectes materials com dels diferents comportaments humans Aquesta segona dimensió s’ha aprofundit a través del desenvolupament del mitjà cinematogràfic i de les noves tècniques de digitalització de les imatges Entre els antecedents, es troben l’ús que feu de la càmera portàtil l’antropòleg AC Haddon en l’expedició britànica, el 1895, a…

Cursà estudis superiors a Nova York, tot i que no es graduà Des de la publicació del seu primer llibre The Mercenaries el 1960, es convertí en un dels escriptors de novella negra més prolífics i de més èxit dels EUA Escriví un centenar de novelles en aquest gènere, a més de relats eròtics, de ciència-ficció, westerns i guions cinematogràfics Al principi de la seva carrera literària emprà nombrosos pseudònims que posteriorment reduí al de Richard Stark, que emprà per a les novelles protagonitzades pel criminal Parker, i el seu propi nom per a les de l’antiheroi John Dortmunder Guanyà tres…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis ,  Carlos , Manuel,  Enrique  i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris  Las Noticias ,  El Día Gráfico  i  La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora  i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de  La Vanguardia  després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de promoció de…

La seva primera novella, Gli indifferenti 1929, una de les obres més representatives de la narrativa italiana del s XX, expressa l’abjecció social i psicològica de la burgesia romana feixista, en un estil que utilitza tots els recursos del realisme sense concessions a la nota liricosentimental Posteriorment publicà el recull de narracions La bella vita 1935 i L’imbroglio 1937 Al clima cultural neorealista pertanyen les novelles Agostino 1944, La romana 1947 i La ciociara 1957, que li donaren una gran popularitat Inquietuds culturals diverses sobretot el pensament marxista i la psicoanàlisi en…

Estudià piano i violoncel al Conservatori Superior de Música de Barcelona i complementà els estudis musicals a l’Havana Cuba i Harstad Noruega Ha format part, com a pianista, de diferents formacions de jazz Ha collaborat amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Georges Moustaki, entre altres cantautors, com a arranjador de les seves cançons o com a membre de les bandes musicals que els porten de gira arreu Al final dels anys vuitanta inicià la seva carrera com a compositor cinematogràfic al servei de produccions d’àmbit nacional i internacional, per a bona part de les quals ha escrit música…

Diplomat en direcció cinematogràfica i televisiva pel Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, des del 1981 collabora en el setmanari cultural i cinematogràfic Cartellera Túria , així com en diaris, revistes, ràdio, televisió i festivals de cinema Ha escrit els llibres Los años más cortos de nuestra vida 1995, La mirada secreta de Gianni Amelio 1994 i Paolo Branco La producción independiente Ha coproduït el llargmetratge El cielo sube Marc Recha i Joaquín Ojeda, 1991 És director de diversos curtmetratges, entre els quals destaquen De los caníbales 1995, Si llegas o es regreso 1995,…

Llicenciada per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic i catedràtica de l’Acadèmia de Cinema i Teatre de Bucarest, on també fundà el Centre d’Investigacions d’Antropologia Teatral 1992 Estigué al capdavant del Teatre Mic 1975-85 i del 1985 fins a la jubilació 2006 fou directora titular del Teatre Bulandra de Bucarest Directora d’una cinquantena d’espectacles, mostrà un gran interès en la revisió dels autors clàssics, i posà en escena Les Bacants 1969, d’Eurípides  La Celestina 1973, de F de Rojas  Hedda Gabler 1975, d’Ibsen, o Romeu i Julieta 1978, de Shakespeare Els muntatges que presentà…

S'inicià el 1912 amb Luis ECastillo i, entre les produccions de cinema mut, destaquen La gloria de la raza 1926 de LCastillo i APosnansky i Wata-Wara 1929 de JMVelasco L’any 1936 fou realitzat el primer llargmetratge sonor La guerra del Chaco El 1953 hom creà l’Institut Cinematogràfic Bolivià, organisme dirigit per WCerruto i que es dedicà, especialment, al documental En aquesta època destaca la figura de JRuiz Vuelve Sebastiana , 1953 La vertiente , 1958, etc Els anys seixanta i setanta sobresurt la figura de JSanjinés amb les pellícules Ukamau 1966, que donarà nom a un grup de producció…

Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia, han estat considerats una…

Vida Treballà de manera esporàdica a Rey Soria Films 1943, i a la Hispano Fox Film La seva carrera en el món del negoci cinematogràfic com a publicitari s’inicià el 1949, a CB Films Treballà a Exclusivas Floralva entre el 1952 i els 1955 Parallelament s’ocupà de la publicitat d’Exclusivas Cinematográficas EXCISA, empresa dirigida per Alfred Alcacer que explotava els cinemes Astoria i Cristina, propietat de CB i Rey Soria, respectivament Entre el 1961 i el 1974 treballà a Filmax També fou responsable de la publicitat del Fantasio quan se n’ocupà Pere Balañà i Forts El 1974 retornà a CB Films…