Resultats de la cerca

Els oscs constituïren tres federacions la de Càpua, la de Nola i la de Nocera i entraren en contacte amb Roma el 341 aC Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal el 211 aC, però, fou reconquerida A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana

És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural

Aquesta banda, tova i flexible, substitueix el contacte directe del dit sobre el forat En els mecanismes més antics era de badana elàstica, cosida o encolada a l’extrem de la clau A partir del segle XVII, la clau adoptà la forma de cullera invertida per a retenir millor la sabatilla, feta de feltre folrat de pell molt fina, pell de peix o materials sintètics Encolada al metall amb lacre o un altre material plàstic, mitjançant l’escalfor se’n pot ajustar la posició i garantir-ne el funcionament correcte

En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica

El glacis d’erosió, pròpiament dit, es desenvolupa, per contra, sobre roques tendres i al peu d’un relleu estructural L’existència d’una sèrie de pediments coalescents pot donar lloc a la formació d’un pediplà Entre les formes de relleu residuals característiques dels pediments, hom pot esmentar els pitons o banyons rocallosos , les dorsals de balena i en particular els inselberge , relleus aïllats i molt resistents al desgast El sector de contacte del pediment amb el relleu abrupte que el domina és conegut pel nom alemany de knick o pel llatinoamericà de rinconada

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls plans o en masses irregulars Té un color groc, una duresa 3,5-4,5 i una densitat 4,58-4,65 L’esclat és metàllic La pirrotina té sempre un petit dèficit de ferro, tal com ho indica la seva fórmula Té un magnetisme variable Hom pot trobar-la en roques ígnies bàsiques i també a les pegmatites i jaciments metamòrfics de contacte Actualment és una mena ferrífera molt rica hom n'extreu també el sofre per a la producció d’àcid sulfúric

El tracoma continua essent la principal causa de ceguetat i disminució de la visió Els agents productors de tracoma, anomenats TRIC Tracoma and Inclusion Conjuntivitis , són microorganismes semblants als virus, dels quals es diferencien pel fet de tenir una paret cellular amb propietats químiques i metabòliques similars als bacteris i pel fet d’ésser sensibles als antibiòtics La transmissió de la malaltia és deguda a un contacte directe íntim i repetit o bé indirecte per objectes contaminats Actualment, gràcies a un tractament antibiòtic local continuat ungüent oftàlmic de…

Es fa en boscs caducifolis i en landes, sobre substrat calcari És tòxic La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics Boletus erythropus , el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible, però en cas de dubte és millor rebutjar-los

S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar 8400 m els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu 8463 m el 1991 Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar 1990 i al pilar oest del Makalu 1991, on perdé la vida durant el descens

Hom considera la reacció acrosòmica la primera fase de la fecundació Quan l’espermatozoide és a frec o en contacte amb les cobertes gelatinoses de l’oòcit zona pellúcida, la membrana acrosòmica externa i part de la membrana plasmàtica que la cobreix creen unes obertures per a alliberar els enzims de l’acrosoma, els quals permeten que el gàmeta masculí pugui avançar per la zona pellúcida Al mateix temps, al citoplasma de l’oòcit s’alliberen milers de petites vesícules que creen una barrera a la penetració de cap més espermatozoide