Resultats de la cerca

Fundat el 1949 sota la presidència de José Manuel Giménez, prengué el nom del bar del carrer d’Aribau on es creà El 1950 estructurà el seu primer equip de competició sota la direcció de Joaquim Rubio i amb corredors com Miquel Poblet, Antoni Gelabert, Bernardo Ruiz, Josep Serra, Bernardo Capó i Miquel Bover El mateix any debutà a la Volta Catalunya Organitzà competicions professionals i amateurs i gestionà els serveis tècnics en les curses Barcelona-Vilada i Barcelona-Manlleu-Barcelona

Es practicava amb una mena de vehicles sense motor coneguts amb el mateix nom i utilitzats per a fer curses en baixada Aquells primitius xassís amb rodes i manillars de bicicleta tingueren una certa popularitat i s’arribaren a constituir entitats com el Down Car Club de Catalunya, que organitzà moltes proves La seva existència fou breu, perquè aviat foren equipats amb motors de motocicleta i es convertiren en els anomenats autocicles, que donaren pas a una activitat esportiva més ben estructurada

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part, en diferents etapes, de la junta directiva, de la qual fou vicepresident 1998-2002 Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí alpí, i guanyà el Campionat d’Espanya d’esquí universitari 1967, 1968 A partir del 1969, practicà l’escalada i l’esquí de muntanya Participà en diversos rallis d’esquí i curses de muntanya El 1972 fou un dels organitzadors de la primera Copa d’Europa d’esquí, a la Molina

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona, on ocupà el càrrec de tresorer de la junta directiva 1909 Integrà un dels equips que jugaren el primer partit de polo que es disputà a Barcelona Assolí la segona posició en el premi Parque d’hípica que es disputà a Barcelona el 1908 També exercí de jutge en diversos partits de polo Donà nom a un trofeu de curses de cavalls que es disputà durant la segona dècada del segle XX

Fou creat el 1972 com a escissió d’una part de la Penya Ciclista Colomina El primer president fou Àngel León, i a l’inici basà la seva activitat en el ciclisme de base amb més de 300 curses organitzades entre circuit i velòdrom La seva principal organització fou la Volta Veterans de les Terres de Lleida amb presència de ciclistes internacionals Disposa d’un equip d’elit i un sub-23, i organitza proves de la Copa Catalana de ciclocròs

Organitzada pels germans Xavier i Joan Mill Torralba a les installacions conegudes com Estadi Màgic, consistia en curses nocturnes amb la participació dels millors esquiadors mundials, com John Battleday, Andrea Alessi, Cory Pickos, Patrice Martin, Bruce i Karen Neville, Britta Grebe, etc Fou una prova única en l’àmbit mundial, i hi prengueren part més de deu països Entre els esquiadors catalans destacaren la família Morros, Pedro i Stefan Tunsch, Boris i Assumpta Vizcaíno, Wolfi i Eric Pregel i Sònia Vilella

Competí com a professional amb la Penya Ciclista Nicky’s 1954-55 i el Mobylette 1956-61 Guanyà el Trofeu Jaumandreu 1954 i la Volta a Catalunya 1956, prova que finalitzà en tercera posició 1958, les curses de Bellpuig i Terrassa 1957 i dues etapes de la Volta a Andalusia 1959, 1961 Fou tercer en el Campionat d’Espanya d’escalada 1957 i debutà a la Vuelta a Espanya 1958 Disputà el Tour de França 1959 amb l’equip espanyol

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

Fou un dels introductors de les curses populars a Catalunya i disputà 65 maratons Impulsà la Marató de Barcelona Palafrugell, 1978 i l’Associació Internacional de Maratons Fou director mèdic de les proves de marató, marxa i pentatló dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de les maratons de Nova York i Barcelona durant molts anys Dirigí el departament de nutrició del CAR de Sant Cugat Publicà els llibres Del “jogging” a la marathon 1981 i Nutrición, salud y rendimiento deportivo 1991

Competí amb la Unió Atlètica Nurmi, el RCD Espanyol, el FC Barcelona i el Club Natació Barcelona i destacà en les curses de fons Abans de la Guerra Civil, fou campió de Catalunya de 5000 m 1936 El 1941 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de 1500 m i establí els rècords catalans dels 3000 i els 5000 m Posteriorment, excellí com a escriptor Guanyà el premi Salvador Espriu de poesia 1987 i deixà una àmplia obra poètica