Resultats de la cerca
Es mostren 183303 resultats
castell d’Hostoles

Restes de la cisterna del castell d’Hostoles, abans de la seva consolidació
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell les ruïnes del qual són a la vall d’Hostoles (Garrotxa), a la dreta del riu Brugent, dalt d’un turó, en el punt que marca la separació entre els municipis de les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols.
Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú, als Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí El 1463 fou fortificat pels remences, que l’ocuparen durant la guerra contra Joan II Entre els anys 1471-74 i des del 1488 el vescomtat d’Hostoles pertangué a la corona Des de mitjan segle XVI al XVIII la senyoria del castell era dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, bé que al segle XVII la vall d’Hostoles formava una batllia reial El juliol del 2020 finalitzaren les obres de rehabilitació del castell que, entre d’altres, consolidaren la cisterna i…
Tomàs d’Aquino
Filosofia
Cristianisme
Música
Teòleg i filòsof italià, conegut també pels títols de Doctor comú i Doctor angèlic.
El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…
,
riu d’Abella

Aspecte del riu d’Abella
© MPG
Riu
Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà.
Neix a uns 1300 m d’altitud, dins el sector de la Torre d’Eroles Abella de la Conca, i passa pels termes d’Isona i Conca Dellà, Tremp i Gavet de la Conca, on prop del poble homònim conflueix amb el riu de Conques o Gavet per l’esquerra Té una longitud de 24 km
serra d’Espadà

La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
merla d’aigua

Merla d’aigua
Corine Bliek (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cínclids, de 18 cm, que té el pit i la gola blancs, les parts superiors negrenques i les inferiors d’un color castany fosc.
La cua i les ales són curtes, i les potes i els dits, grossos i forts té plecs cutanis mòbils a les orelles i als narius, parpelles nictitants i el plomatge hidròfug S'alimenta de larves i insectes aquàtics, cucs i peixets que captura cabussant-se i nedant per sota de l’aigua Habita, prop d’aigües netes, a gairebé tot Europa, i és comuna a Catalunya
castell d’Eramprunyà

Ruïnes del castell d’Eramprunyà
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les ruïnes del qual són sobre un espadat (438 m) damunt el santuari de Bruguers.
Esmentat el 957, el 993 era propietat dels comtes de Barcelona, que l’infeudaren a Gombau de Besora passà al seu gendre Mir Geribert d’Olèrdola i als seus descendents, els Santmartí Els comtes i reis en guardaren sempre el domini superior fins que el 1323 el vengueren als Marc, els quals també n'obtingueren, el 1337, la castlania i posseïren la baronia d’Eramprunyà fins el 1552, i llurs descendents, els Fiveller de Palou, fins el 1590 Finalment, esdevingué propietat indivisa, d’una part, dels Torrelles, Sentmenat, Copons i Sarriera, i de l’altra, dels Cardona, Erill, Bournonville, Pérez-…
vall d’Auressi

Solà d'Auressi des del Fortí del Cuco
© Xevi Varela
Petita vall del Pallars Sobirà, drenada pel torrent d’Auressi, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la Noguera Ribagorçana.
És drenada pel torrent d’Auressi
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou…
Galen D. Stucky

Galen D. Stucky
© University of California
Biologia
Químic nord-americà
Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament eficient dels…
lliri d’aigua

Dibuix de la flor del lliri d’aigua
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles sagitades i llargament peciolades i de flors en espàdix groc, envoltat d’una espata blanca.
Procedeix de la regió del Cap, i és freqüent en jardins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina