Resultats de la cerca

En aquest darrer cas, és possible que no hi hagi indicador visual de l’hora El toc de les hores es fa normalment a través d’una campana de so agut per indicar els quarts i una de so més greu per a les hores Hi ha rellotges de campanar que també ho són de carilló

Pivot amb expe-riència a la NBA i la lliga italiana, jugà al CB Sant Josep de Girona les temporades 1995-96 i 1998-99, a més de quatre partits de la Lliga 1997-98 El darrer any disputà el play-off pel títol de l’ACB, la primera vegada que el club gironí assolí la fita

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Debutà amb el primer equip a quinze anys Guanyà tres Campionats de Catalunya 1996, 2003, 2008, tres Copes del Rei 1996, 2003, 2008 i una Lliga 2008 aquest darrer any aconseguí el triplet de l’hoquei Com a internacional participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Debutà el 1922, collaborant en diverses orquestres En 1939-47 dirigí el seu propi conjunt, i aquest darrer any s’uní al de LArmstrong, amb el qual collaborà fins el 1951 Posteriorment, continuà dirigint petites formacions fins a la seva mort El seu estil contribuí decisivament a la consolidació del trombó com a instrument solista en el jazz clàssic

Fill del polític  Valentín Alsina Fundà el periòdic La Nueva Era  i fou elegit diputat el 1862 Fou governador de la província de Buenos Aires 1866-68, vicepresident de la república 1868-74 i ministre de guerra i marina 1874-77 en aquest darrer càrrec portà a terme una important campanya contra els indis de la Pampa

Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer

Ingressà a l’orde franciscà menor i en fou definidor 1782 i general 1792-1806 Conservà aquest darrer càrrec quan fou nomenat arquebisbe de Saragossa 1797-1800 i de València 1800-13 Durant la invasió napoleònica fou vicepresident de la Junta Superior de Govern del País Valencià després de l’ocupació, intercedí prop dels invasors i evità moltes condemnes

Filla del comte Bernat Ramon I, esdevingué comtessa per mort successiva del seu cosí germà Arnau Mir I 1174, del fill d’aquest, Ramon V 1177, i de la filla d’aquest darrer, Valença Vídua, probablement d’un noble del llinatge dels So, féu donació del comtat a Alfons I de Catalunya-Aragó, la qual ratificà el 1192

Darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià 529 El seu pensament gira entorn de les relacions entre l’u i el múltiple i s’orienta alhora cap al misticisme i l’escepticisme Escriví una Vida d’Isidor, filòsof, Dubtes i solucions sobre els primers principis i Dubtes i solucions al “Parmènides” de Plató

Com a autor, ha conreat el teatre amb les obres El darrer esclat 1991, Jar 1992, La mort dins una baralla de naips 1996, premi Salvador Espriu 1995, Tempesta de neu 1996, premi SGAE 1995, Una hora de felicitat 1997, Recreo 1998, premi SGAE 1997 i 16000 pessetes 2005 També ha actuat en cinema, teatre i televisió