Resultats de la cerca
Es mostren 3752 resultats
Anna de Clèves
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Joan, duc de Clèves, cap protestant alemany, i quarta muller d’ Enric VIII El seu matrimoni amb el rei d’Anglaterra 1540 fou negociat per Thomas Cromwell , vicari general de l’Església anglicana, per motius polítics però, pocs mesos després, Enric VIII feu anullar aquest matrimoni
Maria Amàlia de Saxònia
Història
Reina de Nàpols i Sicília i d’Espanya.
Filla gran d’August III de Polònia i de l’arxiduquessa Maria Josefa d’Àustria, es casà 1738 amb Carles VII de Nàpols, després Carles III d’Espanya A Nàpols féu costat a les mesures reformistes del primer ministre Tanucci, i com a reina d’Espanya seguí la mateixa política
Lluís I d’Etrúria
Història
Rei d’Etrúria o Toscana (1801-03) i infant d’Espanya.
Fill de Ferran I, duc de Parma, acceptà el tron del nou regne d'Etrúria , creat per Napoleó, malgrat l’oposició del seu pare Durant els dos anys que regnà, Etrúria romangué ocupada per les tropes franceses Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d’Espanya, filla de Carles IV
Lluís I d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (gener-agost del 1724).
Primogènit de Felip V i de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia Príncep d’Astúries des del 1709, es casà 1722 amb Lluïsa Isabel, filla del regent de França En abdicar Felip V, pujà al tron i fou nomenat un gabinet de tutela, però poc després el rei morí, de la verola
Isabella Rossellini
Cinematografia
Actriu nord-americana d’origen italià.
Filla de Roberto Rossellini i d’Ingrid Bergman, començà la seva carrera a Roma com a model El 1972 es traslladà a Nova York Entre els seus films destaquen White Nights 1985, Blue Velvet 1986, Tough Guys Don't Dance 1987, Wild at Heart 1990, Fearless 1994 i The Innocent 1994
Ramon I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona, fill de Roger I i de la seva muller Adelaida.
Compartí el comtat amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Bernat I Eren germans d’Ermessenda, comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Borrell I Es casà amb Garsenda, filla i hereva del vescomte Guillem I de Besiers i Agde Sobrevisqué de molt poc al seu pare
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Lluís XI de França i Maximilià d’Àustria, signat a Arràs al desembre del 1482.
En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat
Geribert
Història
Vescomte de Barcelona, fill segon del vescomte Guitard.
Casat amb Ermengarda, filla del comte Borell II Durant els cinc anys de captivitat a Còrdova del seu germà Udalard I 985-91 exercí interinament la funció vescomtal El 1011 pledejà, en va, amb el monestir de Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert
Galí III d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~893 ~922).
Fill d’Asnar II i d’Ènnega de Pamplona, casat primerament amb Acibella de Gascunya i després amb Sança Garcés La filla del segon matrimoni, Andregot, es casà amb el rei de Pamplona Garcia III i ambdós obtingueren, així, el comtat d’Aragó per a llur fill Sanç I Abarca
Charles Fleetwood
Història
Militar
Militar i polític anglès.
Durant la guerra civil combaté en l’exèrcit parlamentari Es casà amb una filla de Cromwell 1650, i fou nomenat comandant en cap i lord-diputat d’Irlanda, on prosseguí l’expropiació i trasplantació de nous propietaris 1652-53 La restauració del 1660 posà fi a la seva carrera política
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina