Resultats de la cerca

Frare carmelità, subprior del convent de Perpinyà És autor del llibre Fènix català, o Llibre del singular privilegi, favors, gràcies i miracles de Nostra Senyora del mont del Carme Perpinyà 1644, en el qual defensa amb contundència l’ús de la llengua catalana Precedeixen l’obra un bon nombre de poesies liminars, moltes de les quals deuen ser compostes pel mateix autor Cap al final hi ha uns Goigs de la Immaculada Concepció El llibre incorpora també un “Elenc dels escriptors catalans”, curt repertori de 190 noms

Inicià la formació musical a Barcelona amb Ramon Vilanova Cap al 1859 marxà a París, on estudià composició i harmonia amb H Herz i F Halévy El seu nom apareix com a director en teatres de sarsuela a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX Sobresortí com a compositor d’aquest gènere, i també d’obres de saló, principalment per a piano De la seva producció cal destacar L’últim rei de Magnòlia 1868, amb text de S Pitarra, La Rambla de les flors , Los pescadors de Sant Pol , una de les seves obres de més èxit, amb text de Pitarra, així com l’obra còmica La lluna en un cove ,…

El 1749 era organista de l’església de La Soledad de Madrid El 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins, es feu càrrec del magisteri de la capella de l’Escolania de Montserrat La seva notable producció és constituïda per obres litúrgiques en llatí les més abundants, obres religioses en romanç i obres per a tecla És probable que la seva missa a dues veus i instruments, d’estil palesament italià, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, fos de l’etapa en què s’estigué a la capital castellana Martí aportà al monestir els nous aires italians en voga arreu d’Europa,…

El 1793 s’establí a Xile, on fou mestre de capella de la catedral de Santiago fins a la seva mort Aviat es convertí en un dels compositors més rellevants de la colònia, i influí sobre la vida musical del país de la darreria de l’època colonial Emprà el baix xifrat en nombroses composicions, que palesen un estil preclàssic A la seu de Santiago s’ha conservat una vuitantena d’obres seves, entre les quals hi ha villancicos , misses, salms i lamentacions

Fou autor d’una Missa de rèquiem , de tres misses solemnes, d’un magníficat i d’un Libera me de la missa de difunts Com a conseqüència de la Revolució Francesa, les seves obres anaren a parar al monestir de Montserrat

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou subcampió del món juvenil 1985 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en esquif 1986, 1988, 1989, doble scull 1987, 1989, quatre amb timoner 1988, 1991, vuit amb timoner 1990, 1991 i dos sense timoner 1990 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Vinculat al grup El Punt , dirigí el diari El 9 esportiu 2003-12 Ha escrit llibres relacionats amb el Futbol Club Barcelona, com Van Barça El FCB i Holanda, més que una relació 2007 i Escoltant Guardiola 2010

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Barcelona Atlètic 1971-76 Jugava de migcampista i fitxà pel Valladolid 1976-88, les set darreres temporades a primera divisió, amb el qual disputà 374 partits de Lliga, marcà 47 gols i guanyà la Copa de la Lliga 1984, quan era capità de l’equip Com a tècnic començà a les categories inferiors del Valladolid, fou segon entrenador del primer equip i entrenador titular 2000-03 Posteriorment dirigí el Tenerife 2004-05 i el Castelló 2005-07 Un fill seu, Xavier, és futbolista

Format al planter del Futbol Club Barcelona, es proclamà campió d’Espanya juvenil Després de passar pel Barcelona Atlètic fou cedit al Deportivo de la Corunya 1979-80, retornà al filial barcelonista i la temporada 1981-82 ingressà al primer equip Hi jugà de defensa central fins a la campanya 1987-88, amb el balanç de 219 partits disputats i 4 gols marcats Guanyà una Lliga 1985, una Recopa 1982, dues Copes del Rei 1983, 1988, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 En deixar el Barça jugà amb la Unió Esportiva Figueres a segona divisió Com a entrenador ha dirigit,…

Fundà el Bitlles Club la Cava-Guinardó 87, primer club federat, que després s’anomenà Club de Bitlles Guinardó Fou pioner en la introducció de les bitlles catalanes a Barcelona i collaborà en la redacció dels primers reglaments i en la posada en marxa, el 1994, de la Lliga de Barcelona i del Campionat de Catalunya de clubs Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1991-2002