Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
boldina
Química
Alcaloide que hom extreu de les fulles del boldo.
Es presenta en forma de pólvores amorfes de tast amarg i de reacció alcalina que esdevenen de color marró per acció de la llum, lleugerament solubles en aigua i èter, solubles en alcohol i àcids diluïts És emprada com a diürètic, i en el guariment de malalties del fetge
anisotropia

Anisotropia
© NASA/Goddard Space Flight Center
Mineralogia i petrografia
Fenomen que presenten certes substàncies, una de les propietats físiques de les quals, almenys, varia segons la direcció.
Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia
Philipp Lenard
Física
Físic eslovac.
El 1894 observà que els raigs catòdics es propaguen de la mateixa manera a l’aire que a l’interior del tub de Crookes, sense perdre llurs propietats, i sostingué que eren de la mateixa natura que la llum El 1905 li fou atorgat el premi Nobel de física
Albert Gleizes
Pintura
Pintor francès.
Formà part del moviment cubista a partir del 1908 La seva obra, influïda per PCézanne, té efectes subtils de llum i d’àmplia composició Paisatge 1911 Musée National d’Art Moderne, París Fou el primer a expressar l’estètica del cubisme a Du cubisme 1912, obra escrita amb JMetzinger
Vjačeslav Ivanovič Ivanov
Historiografia
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i historiador rus.
Màxim representant del simbolisme realista rus, defensà la reconstrucció de la realitat a través de la descoberta dels símbols Rector de la Universitat de Bakú, emigrà a Itàlia 1924 i es convertí al catolicisme Escriví Rimskije sonety ‘Sonets romans’, 1925 i Svet vecěrnyj ‘Llum de tarda’, 1914-44
tensoestructura
Construcció i obres públiques
Estructura formada per membranes flexibles subjectades per cables, pals o enrigidors metàl·lics.
Es tracta d’una estructura molt lleugera i adequada per a formar cobertes molt diàfanes per a edificis de molta llum, com estadis coberts Alguns dels estadis construïts per a les olimpíades han estat coberts amb aquest tipus d’estructura com a Munic, el 1972, o a Atlanta, el 1996
latensificació
Fotografia
Tractament donat a la imatge latent d’una emulsió fotogràfica, per tal de reforçar-la, en el cas que hagi estat subexposada.
Aplicat entre l’exposició i el revelatge, hom empra, bàsicament, tres procediments bany químic solució al 0,5% de metabisulfit potàssic o de sulfit sòdic, vapor químic acció del mercuri o del diòxid sulfúric en un recipient estanc que conté la pellícula i acció de la llum abans del revelatge
la Guineueta
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Lira, el Cigne, el Pegàs, el Dofí i la Sageta.
Conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta L’estel principal, α - Vulpeculae , és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum
el Dragó
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major i l’Ossa Menor.
L’estel principal, α Draconis , de quarta magnitud, és un estel blanc que forma part d’un sistema binari L’estel γ Daconis , dit Etamín , té importància històrica per les observacions que Bradley efectuà sobre ell, les quals el conduïren a la descoberta del fenomen de l’ aberració de la llum
la Màquina pneumàtica
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, l’Hidra femella, el Centaure i la Vela.
És poc extensa i fou descrita per primera vegada per NL Lacaille, l’any 1760 Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Antliae , és de magnitud aparent 4,42, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 325 anys llum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina