Resultats de la cerca
Es mostren 2414 resultats
Opera
Localitat
Localitat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, situada 10 km al S de la ciutat de Milà.
Settimo Milanese
Localitat
Localitat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, situada vora el riu Olona, a l’W de Milà.
Tazio Nuvolari
Automobilisme
Automobilista italià.
Al volant d’Alfa Romeo i de Maserati, fou l’únic que inquietà la superioritat de les marques alemanyes Guanyador dels grans premis de Mònaco 1932, França 1932, Bèlgica 1933, Anglaterra 1938, Alemanya 1935 i Itàlia 1931, 1932 i 1938, de la Targa Florio 1931 i 1932 i de les 24 Hores de Le Mans 1933, es retirà, malalt, el 1948 Hom el considera un dels més grans pilots de l’època daurada de l’automobilisme
Pere Nolasc de Bassa i Girona
Història
Militar
Militar.
En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren
Joan Martí i Alanis
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…
Francesco Lamperti
Música
Professor de cant italià.
Estudià a Lodi amb Pietro Rizzi i posteriorment al Conservatori de Milà Treballà com a codirector amb A Masini al Teatro Filodrammatico de Lodi i després com a professor de cant al Conservatori de Milà 1850-75 Entre els seus alumnes cal esmentar cantants com E Albani, G Aldigheri, E Barbacini, M Lagrange o Teresa Stolz Publicà algunes obres teòriques, entre d’altres, estudis per a veu i un tractat sobre l’art del cant Lamperti tingué dos fills que també estigueren relacionats amb el món de la música El més gran, Giuseppe Milà 1834 - Roma 1899 treballà com a empresari teatral al Teatro alla…
Melzo
Localitat
Localitat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, uns 15 km a l’E de la ciutat de Milà.
Procaccini
Pintura
Família de pintors italians dels s. XVI i XVII.
Entre els seus membres cal destacar Ercole Procaccini , anomenat el Vell Bolonya 1515 — Milà 1595, pintor i gravador, que conreà el gènere històric Els seus fills foren Camillo Procaccini Bolonya ~1551 — Milà 1629, pintor i gravador, Carlo Antonio Procaccini Bolonya ~1555 — Milà 1605, que conreà la pintura de flors, natures mortes i paisatges, i Giulio Cesare Procaccini Bolonya ~1570 — Milà 1625, pintor i escultor, membre destacat de l’escola llombarda el seu estil és de transició entre el manierisme i el barroc, amb forta influència d’Il Correggio i Rafael Ercole Procaccini , anomenat el…
Solari
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors italians del s XV, l’activitat dels quals, circumscrita pràcticament a la Llombardia, resta encara avui desconeguda en gran part.
Giovanni Solari ~1410 — ~1480 treballà a la cartoixa de Pavia Guiniforte Solari Milà 1429 — 1481, considerat fill seu, i collaborador a la cartoixa de Pavia, treballà a la catedral de Milà des del 1459 i, també a Milà, el 1465 substituí Il Filarete com a arquitecte de l’Hospedale Maggiore, i féu la part no bramantesca de Santa Maria delle Grazie Pietro Antonio Solari Milà segona meitat del s XV — Moscou 1493 substituí Guiniforte, probablement el seu pare, a la catedral de Milà 1476 i a l’Hospedale Maggiore 1481 Com a escultor féu l’estàtua sepulcral del bisbe Marco de Capitani 1484 El 1490…
flamíger
La catedral de Milà, d’estil gòtic flamíger, començada el segle XIV i finalitzada l’any 1813
© B. Llebaria
Art
Dit del tercer període de l’art gòtic, que hom situa al segle XV.
No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina