Resultats de la cerca

És una substància blanca poc soluble en aigua i soluble en alcohol Pot produir cristallúria renal

És coneguda també com a sulfanililacetamida

És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, alcohol i èter, que es fon a 158°C amb descomposició És una base relativament forta pK b Y 3,42 i presenta un accentuat caràcter nucleofílic a causa de la seva particular geometria, que confereix una gran llibertat al parell d’electrons no enllaçats del nitrogen És molt emprada en síntesi orgànica

És bàsica i té caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 28°C La quinoxalina i els seus derivats són obtinguts per condensació de o -fenilendiamines amb composts 1,2-dicarbonílics La formació de quinoxalines troba aplicació en anàlisi química per a la identificació de o -diamines aromàtiques i de 1,2-dicetones

És bàsica i de caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 48°C La quinazolina i els seus derivats es formen per acció de l’amoníac sobre derivats acilats de l' o- aminobenzaldehid o o- aminoacetofenones

És poc soluble en l’aigua, l’èter i el benzol, però soluble en l’alcohol i l’acetona Fou la primera sulfamida emprada en terapèutica, però actualment és fora d’ús

És un simpaticomimètic adrenèrgic i un vasoconstrictor És emprat contra la congestió de la mucosa nasal

Havia estat emprada com a antituberculós, però actualment és fora d’ús

És un sòlid cristallí incolor, lleugerament soluble en aigua calenta i fàcilment soluble en les bases, que es fon a 326°C Hom l’obté per síntesi a partir de la urea i de l’àcid 2-cianopropiònic i té aplicació en la recerca bioquímica

Les seves sals s’empren en medicina com a antisifilític