Resultats de la cerca

Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la Federació de…

Doctor especialitzat en l’estudi i anàlisi de drogues i fàrmacs en fluids biològics, biomarcadors, detecció d’abús de drogues i control de dopatge, així com en la farmacocinètica i el metabolisme dels medicaments Des del 1991 és membre de la Comissió Mèdica del Comitè Olímpic Internacional, en la qual fou secretari de la Subcomissió de Bioquímica i Dopatge 1995-2003 Forma part de diversos comitès de l’Agència Mundial Antidopatge, de les Comissions Antidopatge de Catalunya i Espanya i d’algunes federacions internacionals Des del 1985 és el responsable del Laboratori Antidopatge…

Creada el 2005, té com a objectiu el foment de la pràctica de l’esport i d’altres activitats de lleure per a persones amb discapacitat intellectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social Forma part del moviment internacional Special Olympics fundat per Eunice Kennedy Shriver i amb seu a Washington EUA Aquest moviment està reconegut pel Comitè Olímpic Internacional i està adherit als principis de la Carta Social Europea Ha organitzat en nou ocasions els Jocs Internacionals celebrats a Catalunya 1988, Lleida 1990, Igualada 1992, Vilanova i la Geltrú i…

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, jugà amb l’equip d’aficionats 1961-62 i el Comtal 1962-63 abans de formar part de la primera plantilla 1963-68, on disputà 31 partits i guanyà la Copa de Fires 1966 i la Copa del Generalísimo 1968 Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1969-72, on jugà 61 partits més a primera divisió, i es retirà a la Unió Esportiva Sant Andreu al final de la temporada 1972-73 Internacional olímpic en una ocasió, jugà també partits en la selecció militar i d’aficionats Jugà un partit benèfic amb la selecció de Catalunya 1966 Ha format…

Es formà al Club Sedis Caiac actual Club Cadí Canoë-Kayak, i es proclamà campió d’Espanya cadet en eslàlom 1979 Es titulà com a entrenador estatal de piragüisme eslàlom i treballà pel Club Cadí en diverses ocasions durant el període 1987-2002 Fou tècnic de la Federació Espanyola de Piragüisme, on dirigí els programes de detecció de talents en eslàlom 1992-98 i futures promeses 1995-2002, i fou l’entrenador en cap dels equips juvenil 1995, sub-17 1998-2002 i absolut als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Treballà durant set anys al Centre de Tecnificació de Piragüisme de Catalunya Participà en l’…

Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu títol …

A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís Companys el 25…

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Fou president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista Otro Cine…

Es formà al Centre Natació Mataró, el 1977 passà al Club Natació Montjuïc i fou cinc vegades campió d’Espanya de primera divisió 1978, 1979, 1984, 1985, 1986 Entre els anys 1974 i 1988 fou 331 cops internacional amb la selecció espanyola, entre els quals participà en cinc Campionats d’Europa 1974, 1977, 1983, 1985, 1987, tres Campionats del Món 1978, 1982, 1986 i tres Jocs Olímpics Seül, 1980 Moscou, 1984 Los Angeles, 1988 Fou delegat en cap de la selecció estatal i contribuí als títols olímpic 1996 i mundial 1998 Presidí la divisió de waterpolo de la federació espanyola 1996-2008, de la qual…

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, on debutà amb disset anys al primer equip i també amb la selecció espanyola Ha aconseguit cinc Campionats de Catalunya 2004, 2005, 2006, 2010, 2011 i dues Copes del Rei 2006, 2010, i ha estat vuit cops campió de la divisió d’honor 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011, 2012 També amb la selecció ha participat en quatre Campionats d’Europa 2005, en què obtingué la medalla d’or 2007 i 2019, en què aconseguí la medalla d’argent, i 2009, en què finalitzà en la quarta posició i un Campionat del Món 2006, en què guanyà la medalla de bronze, i també participà en…