Resultats de la cerca
Es mostren 10681 resultats
Claude Garamond
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès de tipus d’impremta.
Fou alumne de Geoffroy Tory i perfeccionà els tipus de Jenson i de Manuzio Els tipus que ell creà, i que el feren famós a Europa, reben el nom de garamonds cal remarcar-ne els caràcters grecs que gravà per a la impremta reial francesa 1544, coneguts amb el nom de grecs del rei
Abel Gance
Cinematografia
Director cinematogràfic francès del període mut i del començament del sonor.
El 1926, amb Napoléon , assajà les possibilitats de la triple pantalla antecedent de les macropantalles actuals El 1934 provà, en una nova versió de Napoléon , el sistema sonor avui conegut com a so estereofònic Altres films seus són Mater Dolorosa 1917, J'accuse 1919, La roue 1921-24, La fin du monde 1931, J'accuse nova versió, 1937, Cyrano et d’Artagnan 1962, etc
Antoine Furetière
Literatura francesa
Escriptor francès.
Eclesiàstic i advocat, autor de Poésies diverses 1655, de Roman bourgeois 1666, contra la novella cavalleresca de moda, i de Voyage de Mercure 1673 Fou membre de l’Académie Française Féu un diccionari més complet que el de l’Académie, cosa que li'n valgué l’expulsió 1685 en revenja féu circular els Factums , terribles epigrames contra l’Académie També havia publicat unes Fables morales 1671 i el Dictionnaire universel 1684
Pierre Fresnay
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic francès.
Membre de la Comèdie Française 1915-27, es destacà en obres de Molière, Musset, Guitry, Pagnol, Anouilh, etc En el cinema interpretà, entre d’altres, els següents films La grande illusion 1937, L’assassin habite au 21 1942, Monsieur Vincent 1947, Les aristocrates 1955, etc
Pierre Francastel
Art
Historiador francès de l’art.
En els seus estudis Peinture et société 1950, Histoire de la peinture française 1955, Pour une sociologie de l’art méthode et problématique 1970, etc, bé que concep l’obra d’art dins un context social, mai no arriba a explicar la història de l’art en relació amb la societat, car en el fons veu aquesta història únicament com a història de les obres artístiques
Antoine François de Fourcroy
Història
Comte de Fourcroy.
Químic francès, fou professor de química del Jardin du Roi durant vint-i-cinc anys, cònsol 1801 i ministre d’instrucció pública 1802-08 Tingué molta influència en el desenvolupament de l’ensenyament, i amb Lavoisier, Morveau i Berthollet formà la comissió que creà una nomenclatura racional per a la química
Jean Paul Grandjean de Fouchy
Astronomia
Astrònom francès.
L’any 1731 ideà un nou sistema per a presentar les dades que apareixen en les taules astronòmiques, molt més pràctic que el sistema emprat fins al seu temps També elaborà un nou mètode per a l’observació dels passos de Mercuri davant el Sol La seva contribució més important a l’astronomia fou, sens dubte, la introducció del concepte de temps solar mitjà
Jean Bernard Léon Foucault
Jean Bernard Léon Foucault
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Estudià medicina i física experimental Determinà la velocitat de la llum i construí el pèndol que duu el seu nom per demostrar el moviment de rotació de la Terra Inventà el giroscopi per conèixer la direcció del meridià del lloc sense necessitat d’observacions magnètiques 1852 Construí un prisma anomenat de Foucault i un sistema òptic de superfícies esfèriques molt simples per a telescopis de reflexió amb mirall de vidre argentat Perfeccionà un regulador automàtic per a llums d’arc voltaic
Charles-Antoine Cambon
Teatre
Escenògraf francès.
Seguidor del corrent romàntic iniciat per P Ciceri, decorà el teatre de Brest i el Grand Théâtre de Lió El 1846 collaborà en la construcció del Gran Teatre del Liceu, i formà equip amb Henri Philastre i el seu deixeble Fèlix Cagé Projectà el sostre de la sala i algunes decoracions desaparegudes amb l’incendi del 1861, desaparegueren
Guillaume Budé
Filosofia
Història
Humanista francès, conegut també pel nom llatinitzat de Budaeus
.
Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes , adreçats a Francesc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
