Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
estopada
Tecnologia
Porció d’estopa o d’una altra matèria elàstica (cautxú, fibres sintètiques, etc) que hom posa en l’assentament d’algunes vàlvules, en ràcords, etc, a fi d’evitar l’escapament del fluid que hi circula.
hipotàlem
Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central que es forma a partir d’un desenvolupament de la porció ventral del diencèfal i que comprèn el tuber cinereum
, l’infundíbul, el quiasma òptic, els cossos mamil·lars i la neurohipòfisi.
A l’hipotàlem es formen els factors d’alliberament hormonal que actuen sobre l’adenohipòfisi Intervé en la regulació de la vida emocional, de la temperatura corporal i de la ingestió d’aliments per la sensació de fam
borró
Anatomia vegetal
Gemma ovoidal o fusiforme, constituïda per una coberta de fulletes modificades (catafil·les) estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat a originar un brot o una flor.
invaginació
Patologia humana
Mena de desplaçament del conducte intestinal que consisteix en la introducció d’una part de l’intestí dins la porció següent, de tal manera que la primera resta dins la segona com un dit de guant.
croqueta
Croquetes
© MPG
Gastronomia
Petita porció d’una pasta feta amb carn (de gallina, porc, peix, etc.), capolada, o de sèmola, arròs, etc., amassada amb llet i farina, que hom fregeix després d’arrebossada amb ou i farina o pa ratllat.
trena
Porció de cabells que, dividits en tres o més badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota.
brossella
Porció de substància sòlida que se separa d’una emulsió i sura a la superfície del líquid o a poc a poc va assolant-se, com els grumolls que resten a la llet després de formatjar-la..
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
Sant Iscle i Santa Victòria de Bages (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’església des de l’angle sudoriental, amb el campanar i la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església, enfilada sobre una margera i adossada a l’antic mas Sant Iscle, és situada darrera la urbanització de Pineda de Bages, poc després de l’Agulla, vers tramuntana Long 1°51’19” - Lat 41°45’00” L’accés a la capella es fa per la carretera de Manresa a Santpedor Poc després del quilòmetre 3 i abans d’arribar a una gasolinera, hi ha, a mà dreta, una pista asfaltada que condueix directament al mas Sant Iscle, a tocar del qual hi ha la capella Cal demanar la clau a aquest…
Castell de Tàrrega
Art romànic
La vila de Tàrrega nasqué al voltant del seu castell, possiblement d’origen àrab, situat en un petit turó a la zona sud-oest de la ciutat, des d’on tenia una posició dominant sobre el conjunt urbà Ara és en ruïnes i molt malmès El castell de Tàrrega fou conquerit pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona, el qual l’any 1056 l’atorgà en esponsalici a la seva esposa, la comtessa Almodis Dos anys més tard, el 1058, els mateixos comtes de Barcelona feren un conveni amb Ricard Altemir per ipso castro de Tarrega , segons el qual l’esmentat Ricard Altemir s’encarregaria de la reconstrucció i defensa…