Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Ramon Albert

Estatua de Ramon Albert, obra escultorica de Josep Llimona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Mercedari i cardenal.
Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló, fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercedaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic 1317 Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó
Miquel Estela i Ponç
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí
Hippolyte Delaroche
Pintura
Pintor francès conegut amb el nom de Paul Delaroche
.
Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts
Álvaro Cubillo de Aragón
Teatre
Autor teatral del cicle calderonià.
Fou escrivà a Granada i a la cort La seva obra, de to delicat i d’estil conceptista, és considerada com a decadent El enano de las Musas 1654 inclou Las muñecas de Marcela i El señor de Noches Buenas , les peces més significatives Algunes són de tema religiós Los triunfos de San Miguel o heroic El rayo de Andalucía o Genízaro de España
Pere Nolasc Móra i Sever
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona Religiós mercedari, fou provincial de l’orde El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar 1779 Nomenat general de l’orde 1788, anà a residir a Madrid El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona
Otto Dix
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Rebé la influència dadaista, però, amb una tècnica expressionista, es dedicà a expressar les sofrences de la classe obrera i de la postguerra L’obrer , 1921 Participà en el grup Neue Sachlichkeit i professà a l’acadèmia de Dresden 1927-33, d’on fou expulsat la seva obra, jutjada decadent, fou parcialment destruïda pels nazis 1933 Després del 1945, es dedicà a l’art religiós
Alfred Manessier
Pintura
Pintor francès.
Després d’haver estudiat arquitectura a l’École des Beaux-Arts de París, el 1935 esdevingué deixeble de R Bissière a l’Académie Ranson Contribuí especialment a introduir l’art abstracte en els cercles eclesiàstics Les seves obres, impregnades d’una atmosfera mística, es caracteritzen per la força del colorit És conegut sobretot pels seus vitralls destinats a esglésies i pels seus tapissos de tema religiós
Vicent Sos
Música
Músic.
Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella Canal de Navarrés i posteriorment organista de Xiva Foia de Bunyol Deixà composicions de tema religiós
Joan Solà i Corominas
Biologia
Geologia
Geòleg i naturalista.
Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt
Giacomo Antonelli
Cristianisme
Cardenal secretari d’estat des del 1848 fins a la seva mort.
Fou president de la Consulta di Stato , des d’on collaborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848 Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina