Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Hospital Clínic Universitari
Medicina
Centre hospitalari de la ciutat de València.
Pertany a l’Agència Valenciana de Salut de la Generalitat Valenciana És un dels quatre hospitals de referència existents a la capital valenciana, a prop de l’Hospital la Fe, l’Hospital General i l’Hospital Doctor Peset És una institució centenària, vinculada històricament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València Atén una població de 337383 habitants, i la seva àrea de salut té 21 consultoris o centres de salut, un centre d’especialitats, l’hospital de la Malva-rosa, i l’hospital de la Defensa
casulla
Cristianisme
Vestidura en forma de campana o d’escapulari amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap i que penja fins a mitja cama, que el sacerdot es posa a sobre de tot per celebrar la missa.
Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra
amanitàcies

Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela, pimpinella…
malvàcies
Botànica
Família de columníferes que comprèn més de 1 000 espècies herbàcies o arbustives, pròpies de països càlids i temperats.
Tenen fulles simples, sovint lobulades, flors regulars, hermafrodites, pentàmeres, d’ovari súper i proveïdes de calicle, i fruits en esquizocarp o en càpsula loculicida Malvàcies més destacades Abutilon sp abútilon Alcea rosea malva reial , malva doble Althaea cannabina malví pelut Althaea officinalis malví , altea Cavanillesia arborea cavanillèsia Gossypium sp cotoner Hibiscus sp hibisc Hibiscus rosa-sinensis hibisc de la Xina Hibiscus syriacus hibisc de Síria Lavatera sp vauma Lavatera arborea malva gran , malvera Lavatera olbia òlbia Malva sp malva , malvera Malva alcea alcea…
Raimon Duran
Automobilisme
Mànager d’automobilisme.
Fou el primer català que desenvolupà la funció d’ajuda i suport als pilots catalans, espanyols i també d’altres països Començà el 1986 amb Fermí Vélez, a qui ajudà el 1987 a guanyar la Copa del Món FIA de Sport-Prototips C-2 Fou mànager de Jordi Gené durant quatre anys, i després de Pedro Martínez de la Rosa durant sis anys, amb qui collaborà en els triomfs als campionats japonesos de Fórmula 3, Fórmula Nippon i GT, i en la seva entrada a la Fórmula 1
Meeting Ciutat de Mataró

Cartell de l’edició del 2011 del Meeting Ciutat de Mataró
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Competició d’atletisme disputada a Mataró des del 1994.
Se celebra a l’Estadi Municipal d’Atletisme i l’organitza el Centre Atlètic Laietània i el Patronat Municipal d’Esports També rep el nom de Memorial Josep Antoni Estivill i Teresa Maria Roca, dos atletes mataronins Al llarg dels anys s’hi han superat diversos rècords d’Espanya, com els de salt de perxa femenina, a càrrec de Sílvia Delgado 1996 i Dana Cervantes 1997, o el de Berta Castells 2001 en llançament de martell Entre els seus vencedors hi ha Reyes Estévez, Javier García Chico, Grigoriy Yegorov, Mario Pestano i Rosa Morató
Maria Jaén Calero
Literatura catalana
Novel·lista i guionista.
Llicenciada en filologia catalana, publicà les novelles eròtiques Amorrada al piló , que assolí un gran ressò 1986, amb versió cinematogràfica de T Verdaguer, sota el títol de L’escot i Sauna 1987, duta al cinema per A Martín, a més de No siguis cruel 1997, Dones enamorades 1998 i La promesa 1999 També ha escrit la narració breu La teva noia 1992 i els guions de ràdio Pollastre al forn i La vida rosa , i els televisius, entre d’altres, El cor robat , Sitges , Laberint d’ombres i El cor de la ciutat
Joan Cid i Mulet
Literatura catalana
Poeta i assagista.
A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Ha publicat en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935, Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39, i, pòstumament, el llibre de memòries La guerra civil i la revolució a Tortosa 1936-1939 2001 Collaborà a “Mirador” i a La Publicitat
Albert Trilla Aguilar

Albert Trilla Aguilar
FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
Patinatge
Patinador i entrenador de patinatge artístic sobre rodes.
Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina