Resultats de la cerca

Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905

El 1899, s’afegí al grup dels nabís i exposà amb ells La seva obra, al començament de colors foscs, es féu més lluminosa sota la influència de PSérusier, i més tard, en els seus viatges a Provença, rebé la influència de Cézanne 1906 Pintà sempre paisatges plens d’escenes mitològiques

Fou deixeble de Joan Marc a l’escolania de Montserrat i més tard organista d’aquest monestir, del de Poblet i de la Seu d’Urgell 1662-63 És autor de villancicos, tonos i jácaras a tres i quatre veus i de l’obra a cinc veus Estote fortes in bello

El 1824 fou nomenat jutge d’una comissió militar que entenia sobre causes d’eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, del 1847 al 1848, vicari capitular Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull 1847

Des del periòdic Al-Ṭā'if exposà les seves idees nacionalistes contra les grans potències europees Després de la victòria dels anglesos a Tell Kebīr passà a la clandestinitat Nou anys més tard fundà una revista satírica, Al-Ustāḏ , que fou prohibida És autor d’obres literàries en àrab dialectal

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa

Fill de Joan I i de Felipa de Lancaster, fundà a Sagres una escola nàutica i afavorí diverses expedicions marítimes a les costes d’Àfrica Madeira 1418, Açores 1432-57, cap Bojador 1434, Río de Oro 1436, Senegal 1445 Els descobriments, paralitzats un quant temps en morir ell, prosseguiren més tard

A Itàlia sostingué la política del marquès de Vilafranca, virrei de Nàpols, el qual procurava d’afermar el domini espanyol a Itàlia en detriment de Venècia El 1618 fou acusat de preparar una conjuració contra la república veneciana i fou destituït Més tard, Felip II el nomenà ambaixador a Flandes

Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III