Resultats de la cerca
Es mostren 3505 resultats
cantata
Música
Obra vocal, en diferents parts -recitatius, àries, cors, etc.-, amb acompanyament instrumental -d’importància semblant, però més reduït que a l’òpera o a l’oratori- característica del Barroc.
JS Bach Wachet auf, ruft uns die Stimme , BWV 140, VI Ària duet fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Si a l’òpera predomina el caràcter dramàtic i a l’oratori l’èpic, a la cantata predomina el líric Destinada sobretot a l’àmbit privat i, més tard, a la sala de concerts cantata prophana , només els compositors luterans alemanys la introduïren sistemàticament a l’església cantata sacra La tècnica compositiva que caracteritzava la cantata era la de la monodia amb baix continu, que es desenvolupà a Itàlia a la primera meitat del segle XVII Fou immediatament posterior als madrigals, motets i…
motet
Música
Forma pròpia de la música polifònica apareguda al principi del segle XIII.
Tingué molta acceptació i demostrà la seva vigència fins a la segona meitat del segle XVIII És una de les formes polifòniques més importants El terme apareix per primer cop en fonts de l’Escola de Notre-Dame Fa referència a la forma generada a partir de l’aplicació d’un text nou a les clausulae substitutives en estil discant d’un organum El terme motet prové de l’expressió francesa mot , que significa justament ’paraula' Generalment aquests textos acomplien una funció similar a la del trop i funcionaven com una paràfrasi, versificada o no, del text del tenor que…
paralèxia
Patologia humana
Trastorn de la lectura caracteritzat per la substitució dels mots del text per mots sense sentit.
stemma
Diplomàtica i altres branques
Figuració esquemàtica de les relacions de dependència entre diverses còpies manuscrites o impreses d’un text.
Aquestes relacions poden ésser múltiples Hom confecciona un stemma a base de considerar els errors comuns a dues o més còpies, a dues o més branques de la tradició o als subarquetips Cadascun dels manuscrits és representat per una lletra de l’alfabet llatí, però hom empra amb preferència lletres gregues per a l’original, l’arquetip i el subarquetip
embolisme
Literatura
Cristianisme
Ampliació d’un text per mitjà d’una frase o un paràgraf afegits generalment al final.
N'és un exemple típic l’oració que, en la litúrgia, segueix el parenostre
motet
Música
Composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d’instruments o sense.
Adquirí una gran importància als s XV i XVI Molts dels autors barrocs en compongueren, especialment a França i a Alemanya Al s XIX adoptà la forma d’una àmplia composició musical de caràcter religiós en la qual una massa coral és acompanyada per orgue o orquestra
citació
Literatura
Text d’un autor que hom addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc.
Si és escrita, cal indicar clarament que és el tros citat entre cometes i, en nota, l’autor, l’obra, l’edició i la pàgina Una citació dins una citació és expressada amb una sola cometa ' ' Cal fer-les constar en tota edició crítica, per exemple, amb lletres espaiades, i identificar-les en un apartat propi
interpretar
Explicar, declarar o comentar el sentit (d’un text, un enunciat, una llei, un fet, etc).
lírica
Música
Gènere musical que consisteix en la representació cantada d’un text o d’un llibret teatral.
És, doncs, sinònim d’òpereta, sarsuela, etc
adulteració
Diplomàtica i altres branques
Transformació més o menys conscient d’un text en una còpia intermèdia de la tradició manuscrita.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina