Resultats de la cerca
Es mostren 5208 resultats
anàfora
Cristianisme
Part central de la missa, en les litúrgies orientals, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes Les altres…
Arnulf Øverland
Literatura noruega
Poeta noruec.
Començà escrivint reculls de poemes de to malenconiós De hundrede violiner ‘Els cent violins’, 1912 Acabada la Primera Guerra Mundial, formà part del grup marxista Mot Dog, i les seves crítiques provocaren fortes reaccions públiques Publicà Brød of vin ‘Pa i vi’, 1924, Den røde front ‘El front roig’, 1937 Després de l’ocupació nazi s’uní a la resistència i escriví Ord i alvor til det norske folk ‘Paraules greus al poble noruec’, 1940 Deportat a Sachsenhausen pels nazis, de tornada a Noruega, ja acabada la guerra, escriví Vi overlever alt ‘Sobrevisquérem a tot’, 1945…
Álvar Háñez
Història
Militar
Militar castellà.
Nebot i antic vassall del Cid, marxà de Castella quan aquest fou exiliat 1081 Retornat al servei d’Alfons VI 1085, participà en la conquesta de Toledo Al començament del 1086 fou enviat a València per ajudar al-Qādir des d’ací hostilitzà la frontera del regne de Lleida i saquejà els entorns de Borriana com a resposta a la intervenció a Xàtiva d’al-Munḏir de Lleida El 1108, Alfons VI li confià el govern i la defensa militar de Toledo Morí a Segòvia mentre defensava els drets d’Urraca enfront del seu marit Alfons I d’Aragó Personatge del Cantar de Mío Cid , on és…
Cèsar Borja
Història
Cristianisme
Cardenal, duc de Valentinois.
Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…
Sant Pau de Fenollet
Vista general de Sant Pau de Fenollet
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Fenolleda.
És situat a l’alta vall de l’Aglí entre la línia de crestes de les Corberes, límit amb el Perapertusès la Quilha, 964 m alt Lo Pla de Sant Pau, 915 m Roc Serret, 969 m, fendida per l’Aglí a través de les gorges de Galamús on hi ha el santuari de Sant Antoni de Galamús , i la serra de l’Esquerda collada de Ventafarina, 664 m alt coll de l’Esquerda, 480 m coll de Portelh, 430 m, fendida també per l’Aglí a través de les gorges de la Fou on hi ha una font d’aigua termal i un antic establiment de banys L’agricultura és fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural de la…
Enric V d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1413-22), fill d’Enric IV.
Reprimí durament els lollard i intentà de reconciliar les diverses faccions dels magnats per desviar llur ambició cap als interessos de la corona anglesa a França Aprofità les diferències entre borgonyons i armanyaguesos per a continuar la guerra dels Cent Anys obtingué la victòria d’Azincourt 1415, i inicià després la conquesta sistemàtica de Normandia 1419 Aconseguí que Carles VI de França permetés el seu matrimoni amb la seva filla Caterina i el considerés com a regent i hereu dels seus regnes tractat de Troyes, 1420 Fou reconegut rei de França pels Estats Generals, però…
Lluís de la Cerda
Història
Príncep de la Fortuna o sobirà nominal de Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.
Armat cavaller per Alfons XI de Castella, figurà en l’exèrcit reial que anà a socórrer Gibraltar 1333 Passà a França i participà en les empreses militars de Felip VI —el 1340 li fou confiada la defensa de Lilla— el rei el nomenà comte de Talmond 1339 i almirall de França 1341 El 1344 rebé del papa Climent VI, a Avinyó, el títol de príncep de la Fortuna o de les illes Afortunades Canàries El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de collaborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme el drets a…
Anna de Savoia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla d’Amadeu V, comte de Savoia, i de Maria de Brabant Canvià el seu nom de Joana pel d’Anna en contreure matrimoni 1326 amb Andrònic III, coemperador de Bizanci mort el 1341 En esdevenir regent de llur fill Joan V, s’oposà, formant partit amb l’almirall Áleksis Apókaukos i el patriarca de Constantinoble, al manteniment de la preponderància exercida per Joan Cantacuzè en vida de l’emperador Revoltat, Cantacuzè es proclamà emperador a Tràcia, amb el nom de Joan VI sis anys després, mort Apókaukos, entrà a Constantinoble 1347, essent reconegut emperador igual que Joan V Anna…
Nicolau Cabàsiles
Religions orientals
Teòleg bizantí.
Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina