Resultats de la cerca
Es mostren 25786 resultats
Anul·lats per llei del Parlament els judicis franquistes
El ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anulla tots els judicis de la dictadura La llei inclou els 63961 consells de guerra del franquisme celebrats entre el 1938 i el 1978, reconeix que van ser illegals i autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista exhaustiva de totes aquelles persones condemnades Aquesta iniciativa, pionera entre totes les referents a la memòria històrica de l’Estat espanyol, s’aprova per unanimitat
Estrena de la pista de curses de cavalls de Bàscara
Se celebra a la localitat de Bàscara la cursa inaugural del I Campionat de Catalunya de curses de cavalls, una prova que serveix per a estrenar la pista de proves hípiques d’aquest municipi de l’Alt Empordà La pista és la primera fase d’Equus Parc de Catalunya, un parc temàtic al voltant del cavall, amb hipòdrom, zona residencial i zones de lleure, que amb un pressupost de 30000 milions de pessetes té l’oposició d’un sector del municipi
EL TSJC permet que la COPE segueixi emetent per les freqüències que no li van ser renovades
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix que, de manera cautelar, la COPE podrà mantenir les emissions en les tres freqüències de ràdio que no li van ser renovades el passat 4 de maig La decisió del TSJC no revoca la concessió de llicències que va fer la Generalitat de Catalunya en aquesta data, sinó que deixa en suspens l’anullació de les llicències de la COPE en espera de la resolució judicial del recurs administratiu que va presentar aquesta cadena
Jaume Nualart i Maymí
Sociologia
Sociòleg.
Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona Participà en l’organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l’Institut de Sociologia Aplicada, etc Collaborà en obres collectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l’Església
Antoni Llonye
El retaule de la Mare de Déu (1462), obra d' Antoni Llonye
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya
Joaquim Mola i Martínez
Història
Militar
Militar.
Fou redactor del Diari de Barcelona des del 1854 i corresponsal d’aquest diari a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a Itàlia En collaboració amb Mañé i Flaquer escriví Historia del bandolerismo y de la camorra en la Italia meridional 1864 Lluità a favor dels liberals en la tercera guerra Carlina a Catalunya, i fou ascendit a general de brigada Fou cap del sometent de Catalunya i escriví un Reglamento para el cuerpo de somatenes de Cataluña 1889
Josep Maria Baldasano i Recio
Ecologia
Enginyer químic.
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i director de l’àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center Especialista en enginyeria ambiental, modelització, gestió i tractament dels residus i contaminació de l’aire Dirigí l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental 1988-97 Fou membre del Consell Assessor per a la gestió dels Residus Industrials de la Generalitat de Catalunya 1991-95 Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de protecció del medi ambient 1997
Manifest d’Intel·ligència Republicana
Declaració, feta pública pel maig del 1930 pel setmanari barceloní «L’Opinió», que afirmava la necessitat per al país d’una república federal moderna, amb un contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).
Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol
Víctor Ferro i Pomà
Dret
Jurista i historiador del dret.
Expatriat amb la seva família arran de la Guerra Civil Espanyola, visqué 25 anys a Montevideo Uruguai, on acabà la carrera de dret De retorn a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials Fou funcionari de les Nacions Unides a partir del 1975, primer a Nova York i després a Viena És autor d’una de les principals obres de referència d’història del dret públic català El Dret Públic Català Les Institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta 1987
Bertran de Canelles
Història
Cavaller.
Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04