Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Orriols
Vista parcial d’Orriols (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d’Orriols , a la divisòria d’aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres.
El lloc és esmentat ja el 922 l’església parroquial de Sant Genís conserva l’absis romànic, però fou molt modificada posteriorment El castell d’Orriols , esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols que enllaçà amb la de Foixà passà als Avellaneda i als Desbac L’edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del s XVII sobre l’antiga edificació
tuc d’Es Armèros
Cim
Pic (2 528 m) de la serra que separa la vall de Varradòs de la de l’Unhòla (serra d’Es Armèros) entre el coll d’Era Ansa dera Caudera i la collada de Varradòs, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
el Viver
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès a la vall mitjana de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que davallen del coll de l’Espinàs (1000 m alt), que comunica aquesta vall amb l’alta vall de Sornià.
El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola 11% del terme es limita a 133 ha, amb predomini de la vinya 106 ha, 19 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 17 ha de pastures i farratge, 2 d’hortalisses i 1 de pomeres El cens ramader és de 315 caps de bestiar oví i 21 de cabrum El poble 112 h agl 1982 426 m alt és situat en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
aigua de Valls
Riu
Curs d’aigua dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma, prop de Gósol (Berguedà), per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga
serra de Vacanera
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran (terme de Bausén) de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.974 m alt.) —on hi ha l’estanyó de Vacanera— i el pic de Vacanera o tuc deth Plan der Òme (2.192 m).
riera de Cabanyes
Riera
Curs d’aigua de la Selva, afluent, per l’esquerra, de la riera de Sils, que neix a la Serralada Litoral, sota el coll de Cabanyes (210 m alt.), pas de la carretera de Lloret de Mar a Santa Coloma de Farners.
Benigembla
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, a la conca alta del riu de Gorgos (o riu de Benigembla
), que travessa el terme en direcció oest-est encaixat entre la serra de Laguar i les muntanyes de coll de Rates.
Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop
serra d’Espareguera
Serra
Alineació muntanyosa (1 082 m alt.) de l’Alt Maestrat formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d’Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord.
Separa els termes de Culla i de la Torre d’En Besora
port d’Era Escaleta
Coll (2 410 m alt.) de la línia de crestes que separa les valls d’Aran i de la Pica (Comenge), entre el port de la Picada i el tuc d’Era Escaleta o tuc d’Es Crabiròls
(2 457 m alt.).
bony de la Caubera
Cim
Cim (2 051 m) de l’alineació de crestes que fa de partió d’aigües entre la Valira (Andorra) i la capçalera del riu de Civís (Alt Urgell), entre el coll de la Vista de Canòlic i el cap del pla de Mossers.