Resultats de la cerca

Fundat el 1918 com a Club de Futbol Sitges, nasqué de la fusió dels dos primers clubs de la població, el Racing i l’Atlètic L’any 1920 adoptà el nom de Sitgetà i jugà unes quantes temporades al Campionat de Catalunya de tercera categoria La temporada 1923-24 guanyà el Trofeu Germanor Desaparegué el 1929 i en els seus terrenys s’hi construïren xalets

Fou fundat el 1967 Començà en les competicions d’adherits i accedí a les categoties territorials l’any 1978 La màxima categoria en què ha competit ha estat la de primera territorial, en la qual jugà durant cinc temporades 1996-98, 1999-2002 Té dos equips femenins i dotze més en diverses categories del futbol de base Juga al camp municipal del barri de Pardinyes

S’inicià al Futbol Sala Navarcles 1996-2000, i des del 2000 juga al Futbol Sala Gironella, amb el qual aconseguí l’ascens a la màxima categoria estatal el 2004 Ha guanyat quatre Copes Catalunya, les tres darreres de forma consecutiva 2009, 2010, 2011 Entre el 1998 i el 2008 formà part de la selecció catalana absoluta, amb la qual aconseguí dos subcampionats d’Espanya 1998, 2003

Amb el Club Esportiu Mediterrani fou tres cops campiona de Catalunya absoluta de 100 m esquena 2000, 2001, 2004 i quatre cops de 200 m esquena 2001-04 En l’àmbit estatal fou dos cops medalla de bronze d’aquesta mateixa prova 1999, 2000 Fou seleccionada i participà en els Campionats d’Europa amb l’equip internacional absolut 2001 El 2004 passà al CN l’Hospitalet

Migcampista, jugà al Futbol Club Barcelona 1903-12 un total de 44 partits Juntament amb altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar el Club Casual 1912-13 Acabada l’experiència en aquest primer equip professional del l’Estat espanyol, s’incorporà al Madrid Fútbol Club 1913 Fou quatre cops campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i guanyà dos Campionats d’Espanya 1910, 1912

Fou atleta de l’Hospitalet i del FC Barcelona Fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1996, tres cops campió català de 4 × 400 m 1996, 1998 i 2001 amb l’Hospitalet i dos cops campió català promesa de 400 m tanques 1994, 1996 També fou guia d’atletes discapacitats i participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, competí en diverses classes de veler Guanyà un Campionat d’Espanya en classe 470 1970 i un Campionat de Catalunya en classe finn 1972 Fou subcampió d’Europa en classe dragon a bord del Fortuna 1973, motiu pel qual rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Vela També guanyà dos trofeus Comte de Godó 1974, 1975

Especialitzat en salts de tanques, s’inicià al Club d’Atletisme Nou Barris i posteriorment fitxà per l’Agrupació Atlètica Catalunya Guanyà tres Campionats de Catalunya de 110 m tanques en categoria júnior 1994, 1995, 1996 En categoria absoluta, guanyà dos Campionats de Catalunya de 60 m tanques en pista coberta 1998, 1999 i un de 110 m tanques a l’aire lliure 1999

Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya Jugà al Sant Andreu i al Futbol Club Barcelona dels anys vint Fou tres cops internacional Jugà els dos partits que enfrontaren la selecció catalana amb un combinat anglès al febrer del 1925 Amb el FC Barcelona guanyà en cinc ocasions el Campionat de Catalunya 1926-30 i en tres el Campionat d’Espanya 1926, 1928, 1930

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela