Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Fruela II d’Astúries i Lleó
Història
Rei d’Astúries (910?-925) i Lleó (924-925).
Sembla que el 910 destronà el seu pare Alfons III d’Astúries A ell li tocà Astúries, mentre que els seus germans Garcia i Ordoni reberen Lleó i Galícia, respectivament La mort d’aquests li'n féu heretar el 914 i el 924 els regnes Sembla que es casà dues vegades i que morí de lepra El succeí Alfons IV, fill del seu germà Ordoni
Pere Ramon de Codalet
Història
Senyor de Pontellà.
Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu davant de Pere III de Catalunya-Aragó 1340, i l’acompanyà 1342 a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans Restà fidel a Jaume III defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició a Perpinyà 1344 Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats
Lluís de Castellví i de Vic
Literatura catalana
Poeta.
Germà del poeta Francesc de Castellví i de Vic , el 1461 es casà amb Violant de Montpalau, a qui Joan Roís de Corella dedicà la seva Vida de la gloriosa santa Anna Contertulià del seu consogre Berenguer Mercader , figura en el Parlament en casa de Berenguer Mercader de Roís de Corella Un romanç seu en castellà fou inclòs en el Cancionero general d’Hernando del Castillo
,
Isarn I de Pallars
Història
Comte de Pallars (a 920-947/948), fill primogènit de Ramon I de Pallars-Ribagorça i de la comtessa Ginigents.
Probablement collaborà amb el seu pare en el govern de Pallars des del principi del segle X Defensant aquesta terra, sembla, caigué presoner del senyor musulmà de Lleida, Llop ibn Muḥammad, el 904, i restà captiu a Tudela fins vers el 918, que l’alliberà el rei Sanç I de Pamplona Vers el 920 heretà el comtat de Pallars, que governà conjuntament amb el seu germà Llop
Isabel de Portugal
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i de Castella, lloctinent de Catalunya, filla del rei ManuelI i de Maria d’Aragó i neta dels Reis Catòlics.
Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial
Isabel Clara Eugènia d’Àustria
Història
Sobirana dels Països Baixos (Isabel I) (1598-1633), filla de Felip II de Castella i d’Isabel de França.
El 1593 fou proposada pel seu pare com a candidata al tron francès, enfront del pretendent protestant, Enric de Borbó Juntament amb el seu futur marit, l’arxiduc Albert d’Àustria, li fou concedida la sobirania dels estats dels Països Baixos, amb una independència nominal mort Albert, la sobirania li fou confirmada per la corona a la fi de la treva dels Dotze Anys 1621
‘Imād al-Dawla
Història
Darrer rei de la taifa de Saragossa (1110) de la família dels Banū Hūd.
Durant el govern del seu pare, al-Musta'īn, aconseguí de l’emir Yūsuf ibn Tašfīn 1102 el manteniment de l’autonomia hudita com a enclavament entre els almoràvits i el regne cristià aragonès davant les aspiracions d’annexió del governador almoràvit de València Mort el seu pare, fou aviat foragitat de Saragossa i governà 1110-30 un petit territori independent entorn de Rueda de Jalón
Germaine Greer
Literatura
Assagista australiana.
Amb el seu estudi The Female Eunuch 1970 es convertí en una de les teòriques més importants del Moviment d’Alliberament de la Dona Women's Lib Professora de literatura en una universitat anglesa, mena una gran activitat periodística, sempre polèmica El seu estudi de les dones en el camp de la pintura i l’escultura The Obstacle Race 1979 fou objecte també d’una gran polèmica
Wilhelm van Enkevort
Cristianisme
Eclesiàstic.
Datari pontifici, el 1523 el papa Adrià VI, malalt, el nomenà successor seu al bisbat de Tortosa i el creà cardenal malgrat l’oposició del collegi cardenalici No visità mai la seva diòcesi, de la qual prengué possessió per procurador Durant el seu episcopat, el 1524, l’impressor Rosembach imprimí, per encàrrec del capítol, un missal i un ordinari per a la diòcesi de Tortosa
Flàvia Domitil·la
Història
Matrona romana, esposa del cònsol Flavi Climent.
Sota l’acusació d’ateisme segons la tradició eren cristians, el seu marit fou condemnat a mort el 95 i ella fou exiliada el 96 El cementiri de la família situat a l’actual Via delle sette Chiese prengué el seu nom i és una de les catacumbes més extenses de Roma Conté pintures d’estil pompeià i cristianes dels segles II, III i IV