Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
la Xara
Llogaret
Llogaret (26 m alt.) del municipi de Dénia (Marina Alta), al SW de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer.
La seva església és dedicada a sant Mateu
la Torre d’Almassora
Antic barri
Antic barri marítim d’Almassora (Plana Alta), situat a la partida del Pla de la Torre, a l’E de la vila.
cap Blanc
Cap
Cap de la costa de la Marina Alta, dins el terme de Teulada, a l’extrem meridional de la rada de Moraira.
Benicais
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall d’Ebo (Marina Alta), annexat al s. XVI a la parròquia de Bisbilans (o de Villans).
Antic lloc de moriscs, el 1609 era habitat per nou famílies
séquia d’Anguilera
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera Alta que pren l’aigua de la séquia reial del Xúquer i rega el terme municipal de Massalavés.
l’Alqueria de Serra
Veïnat
Veïnat del terme municipal de Dénia (Marina Alta), situat a 1,5 km al S de la ciutat, al peu del Montgó.
Albotaina
Antic llogaret
Antic lloc o alqueria del terme d’Alzira, actualment partida del terme municipal d’Algemesí (Ribera Alta), al NE de la ciutat.
estany Llong
Estany
Estany de capçalera del riu de Sant Nicolau (1.990 m), a la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el terme de Barruera.
És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d’Espot, i és inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Hi ha el refugi de l’estany Llong
Cierco
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Vilaller (Alta Ribagorça) a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
Dins el seu terme hi ha les mines de Cierco , de plom, explotades la població minera viu a Vilaller Al s XIX formà un municipi amb l’Artiga
Caudete de las Fuentes
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall alta del riu Magre.
El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha Les terres conreades 2 810 ha representen el 80% del terme només 87 ha són de regadiu El conreu principal, base de l’economia, és la vinya 2020 ha, que hi ha esdevingut gairebé monocultura a la resta del secà hom conrea cereals, ametllers i oliveres 170 ha Hi predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia, especialment bestiar de llana 700 caps, i avicultura La població, que havia augmentat sobretot a la segona meitat del s XIX amb l’expansió de la vinya, s’estacionà des del 1920 a partir del 1950 s’ha iniciat un fort corrent emigratori…