Resultats de la cerca

Situació Aquest pont, conegut també com el pont de la Capella, es troba a la part alta de la població, sobre el Riu Escrita ECSA - J Bolòs Pont anomenat de la Capella, situat a la part alta del poble, sobre el Riu Escrita Permetia d’unir els dos nuclis de població d’Espot Solau i Espot Obago Mapa 33-9181 Situació 31TCH429159 En entrar a la població d’Espot, cal passar el pont modern i seguir amunt Resta a mà dreta, al costat de la carretera Pont És un pont d’un sol ull, amb un arc de mig punt Té una longitud total de 18, 4 m, repartits entre els dos vessants el de la riba…

Situació Gràcil pont d’arcada de mig punt, sobre la Noguera Pallaresa ECSA - J Bolòs Pont situat sobre la Noguera Pallaresa, a la vall d’Isil, entre els pobles de Borén i d’Isil, sota el poble d’Àrreu D’aquest pont arrenca el camí que s’enfila fins a aquest poble, situat uns centenars de metres més amunt, a ponent Mapa 33-9181 Situació 31TCH428255 Si seguim la carretera que sortint d’Esterri d’Àneu va cap a Alós, passat Borén trobarem a mà esquerra, al costat de la carretera, el pont Pont Aquest pont petit, d’un sol ull i amb una arcada de mig punt, fa uns 6 m de llarg 7,3 m si…

Situació Aquest antic pont medieval, que creuava el riuet de la Femosa, es troba uns 2 km al sud de la ciutat de Lleida, pel camí vell d’Albatàrrec Mapa 32-15 388 Situació 31TCG025072 Pont Les ruïnes d’aquest pont medieval són uns 50 m aigües amunt del nou pont actual En aquest pont modern encara es poden veure, a la part inferior, restes d’una estructura de carreus més ben tallats que podria correspondre al segle XVIII Pel que fa a les ruïnes del pont medieval, avui dia són cobertes per una espessa vegetació A la banda esquerra s’aprecia l’arrencament d’un arc de mig punt, fet…

Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí la…

Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral És autor de les peces teatrals Home tocant el flabiol damunt d’un núvol 1971, El bon samarità, càntir amunt, càntir avall estr 1976, premi Joan Santamaria, El collaret d’algues vermelles 1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or, Despertar glaçat de primavera 1983, premi Ignasi Iglésias 1982, La temporada d’hivernacle 1987, La ruta del salmó 1985,…

Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els llacs de la riba…

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat…

La seva església parroquial conserva un retaule del Roser, renaixentista El lloc és esmentat ja el 871, com a possessió de Cuixà

Economia agrícola i treball del marbre