Resultats de la cerca

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat

Seguí la carrera eclesiàstica, i com a historiògraf de la cort de Cosme I de Mèdici escriví la monumental obra Istorie Fiorentine 1600-41, seguint un mètode analític i documental Cal notar també, d’entre les seves obres, els Opuscoli , recollits i publicats entre el 1637 i el 1642, i Discorsi sopra Cornelio Tacito 1574, obra política, influïda per les idees de la Contrareforma

Cursà la carrera de medicina S'uní a la revolució del 1910 i sofrí dos anys d’exili als EUA Escriví crítica literària i peces dramàtiques, però fou conegut per les seves novelles, d’entre les quals destaquen María Luisa 1907, Los de abajo 1916 —Premio Nacional de literatura—, en la qual, amb tècnica concisa, dóna la seva visió de la revolució mexicana, i La luciérnaga 1930

Inicià la carrera militar, que abandonà pel cinema El seu primer film fou La madrina del diablo 1937 Des del 1941, amb Ay, Jalisco, no te rajes , realitzà una sèrie de films musicals, els quals protagonitzà Seguiren Así se quiere en Jalisco 1942, primer film mexicà en color, Gran Casino de LBuñuel, 1948, Teatro Apolo 1950, etc El 1952 es casà amb María Félix

El 1936 ingressà al ministeri de finances, i durant l’ocupació alemanya fou actiu a la resistència Posteriorment, continuà la seva carrera com a alt funcionari i fou director del tresor públic, de la caixa de dipòsits 1952-67 i del Crédit Lyonnais 1967-74 És autor de Pour une réforme de l’enterprise 1963 i À la recherche d’une économie concertée 1965

Vinculada durant tota la carrera al Grup Esportiu i Excursionista Gironí i a l’entrenador Josep Lluís Lucero Fou campiona de Catalunya d’heptatló cinc vegades 1989, 1990, 1992, 1993, 1995 i millorà cinc cops el rècord català També fou campiona de Catalunya de salt d’alçada en pista coberta 1992, 1995 Competí en mitja dotzena de cites internacionals amb la selecció espanyola, especialment en pista coberta

Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se

Estudià composició a Barcelona amb Francesc Andreví Feu la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot Des del 1819 fins a la seva mort el 1850 fou mestre de capella de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Compongué moltes obres litúrgiques per a l’ús de la capella i els oratoris La Passió de Jesucrist i La Presentació de Nostre Senyor

Es dedicà a la carrera militar i a la política que abandonà el 1803 La superposició que féu de l’oda i la sàtira produí la reunificació d’allò que havia estat considerat com a gèneres “superior” i “inferior” Són obres seves Starina i novizna ‘El vell i el nou’, 1773, Oda k Felica 1782, dedicada a Caterina II, Bog ‘Déu’, 1784 i Vodopad ‘Cascada’, 1791-94

Vida El 1940 començà la seva carrera en el periodisme musical, i aviat es convertí en un dels crítics musicals més importants de la postguerra Escriví en diferents diaris i revistes, com "Arriba" 1943 i "Informaciones" 1960-66, i la resta de la seva carrera estigué vinculada a l'"ABC" Collaborà en algunes de les principals publicacions especialitzades dins l’àmbit espanyol i internacional Fou comentarista de Ràdio Nacional d’Espanya i Televisió Espanyola Impartí nombroses conferències, i realitzà un incansable esforç per a millorar la posició dels músics i de la música a Espanya…