Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los músicos de la…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat estructural…

Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d’art, ha estat professor de belles arts a la Universitat de Barcelona Exposà per primera vegada el 1972 Inicialment, desenvolupà experiències conceptuals, però després arrelà en la pintura i el grafisme Acostuma a disposar figures ben definides —sovint antropomorfes— sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent L’any 1995 se li feu una exposició retrospectiva al Palacio del Sástago, de Saragossa, que recollia treballs dels darrers deu anys Fou escollit per a la mostra “Arte Español de los 80 y los 90” al…

Fou deixeble, a Llotja Barcelona, de Calvo i de Modest Urgell A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona collaborà en diversos teatres de Catalunya —el Tívoli i el Romea de Barcelona— i a París, a Anglaterra i als països americans

Fill d’Honori Garcia, es formà a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret 1943-46 Es llicencià a València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Especialista en dret medieval, de la seva producció sobresurten les obres Furs de València I 1970, II 1974, III 1978 i IV 1983, en collaboració amb Germà Colon, Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media 1973, en collaboració amb Josep M Madurell, Història de la marina catalana 1977, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona en dos volums, 1983, en collaboració amb Maria Teresa Ferrer, i Llibre del Consolat de…

Súbdit nord-americà Deixeble —a l’escola de Llotja— de José Ruiz Blasco S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Residí a París 1914-18 Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on es casà amb la pintora virginiana Louise Blair 1928 i formà el grup Cercle et Carré 1929-30 juntament amb el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia i Michel Seuphor Des del 1930 residí a Occitània, a Sant Circ Carcí, sense perdre contacte amb Catalunya fou premiat al concurs de…

Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren…

Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-Americans D’…

Vida i obra Especialista en l’estudi de les aigües continentals, també feu aportacions sobre la història del seu aprofitament econòmic i sobre la història de les ciències naturals Aquest interès li provingué del magisteri que exercí sobre ell Celso Arévalo Carretero, catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic, quan era estudiant de batxillerat Arévalo havia fundat el 1912 el Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola, destinat a convertir-se en el primer centre a tot l’Estat dedicat a la investigació de les aigües continentals Pardo fou un dels alumnes que ajudà Arévalo en les…

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…