Resultats de la cerca

El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella El considerable èxit de l’empresa li valgué la dignitat de paborde, que exercí des del 1567

El 1848 intervingué en la guerra dels Matiners, i, condemnat a mort, fugí a França Indultat, tornà poc abans de la revolució del 1854, i el 1856 es féu fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop del general O'Donnell Empresonat i fugitiu diverses vegades des del 1857, intervingué en la conspiració del juny del 1866, i finalment fou mort pels mossos d’esquadra Hom el convertí en un heroi republicà, popularitzat, sobretot, a través de diferents auques

Aprenent de torner, féu estudis mercantils A divuit anys pertangué a la CNT, i després al Bloc Obrer i Camperol i al CADCI El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes Secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya 1936, participà en l’expedició a Mallorca Membre del comitè executiu del PSUC, el 1937 anà al front Exiliat l’any 1939, s'hi installà a París el 1946, després d'haver estat en diversos camps de concentració francesos Retornà a Catalunya vers el 1952 Abandonà el PSUC quan aquest fou absorbit pel PCE

Deixeble d’Enric Morera, dirigí les corals Catalunya Nova 1902-03 i Atlàntida El 1904 fundà la Societat de Concerts Catalònia Escriví obres simfòniques, música de cambra i cançons

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València El 1974 participà en la mostra collectiva El realisme, avui , de la galeria Val i Trenta de València Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso 1972, La delicada labor de castración 1973, De qué sirve un grito 1974 i L’Espill 1974

Fundà el periòdic literari El Estudiantón 1843 i collaborà amb versos i articles de costums a El Laurel Literario , La Estrella , El Propagador Balear i sobretot El Palmesano Fou regidor de Palma 1856, 1857

De molt jove anà a viure a Sabadell, on estrenà i publicà totes les seves obres teatrals Sang per sang 1888, En solfa 1905,  La presonera 1900,  Redempció , entre d’altres També publicà poemes dispersos en la premsa local, el recull poètic  Poncells 1881 i l’opuscle Excursió per l’Ebre i muntanyes de Cardó 1965

El 1836 fou nomenat bibliotecari de la biblioteca pública, que esdevingué més tard la Biblioteca Universitària de Barcelona Fou catedràtic i director fins el 1859 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i de la de Bones Lletres de Barcelona