Resultats de la cerca

Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan,…

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt…

Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte introduí el…

Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica Reduce i Bilora i Dialogo facetissimo Escriví encara poemes i obres menors La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d…

Les illes van tenir un inusual paper rellevant internacionalment durant el 2015, ja que el ministre d'Afers Estrangers, Tony de Brun, va ser l'instigador de l'anomenada "Coalició dels ambiciosos", una agrupació informal dels 15 representants més compromesos en la lluita contra el canvi climàtic, que es van coordinar per llançar una ofensiva diplomàtica discreta, per atreure, progressivament, fins un centenar de països entre els quals hi havia els EUA i tots els membres de la UE amb vista a la cimera de la COP21 del desembre, amb la intenció d'assolir un compromís formal També va…

El president, James Michel, va ser reelegit en el càrrec per tercer cop en obtenir tan sols 193 vots més que el seu rival, Wavel Ramkalawan, en la segona volta de les eleccions, celebrades a mitjan desembre Michel, candidat del Lepep el poble, en llengua crioll, va aconseguir el 50,15% dels vots mentre que Ramkalawan, del Partit Nacional de Seychelles SNP, el 49,85% Va ser el resultat més ajustat que s'ha produït mai en les presidencials de l'arxipèlag En la primera volta, Michel havia obtingut el 47%, 12 punts més que Ramkalawan En tercer lloc va quedar Patrick Pillay, que havia fundat…

Al gener es van celebrar eleccions presidencials al país En la segona volta, Nikos Anastassiadis, que ja era president, va resultar guanyador amb el 55,99% dels vots D’altra banda, al juny, Nikos Anastassiadis i Mustafa Akıncı, líders respectivament grecoxipriota i turcoxipriota de l’illa, es van reunir a Suïssa per rellançar les converses de reunificació, sota la direcció de l’enviat especial de les Nacions Unides, Espen Barth Eide Els ministres d’Afers Estrangers de les tres potències garants de la seguretat a l’illa, el Regne Unit, Turquia i Grècia, també hi van participar Com…

El 1976 es doctorà en ciències econòmiques, i n’ha estat professor a la Universitat de Barcelona Fou diputat pel PSC al Congrés dels Diputats 1982-86 i posteriorment al Parlament Europeu 1986-2004, on fou portaveu del grup socialista per als afers pressupostaris 1987-94 i membre de la Comissió de Control Pressupostari 1986-99, entre altres càrrecs Del 1999 al 2004 fou vicepresident del Parlament Europeu El 2004 fou nomenat síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya càrrec que li fou renovat el 2007 i el 2010, i del qual fou rellevat el març del 2011 per Jaume Amat, i…

Formà part de l’anomenat “grupo de Guayaquil”, i les seves novelles reflecteixen vigorosament la societat del seu país des d’una tendència realista i una postura crítica El muelle 1933, Baldomera 1938, Hombres sin tiempo 1941, La advertencia 1956, Los poderes omnímodos 1964, Las pequeñas estatuas 1970, La Manticora 1974 i El entenao 1991, etc Escriví també diversos llibres sobre la història del seu país Historia del Ecuador , 1954 El Ecuador de Eloy Alfaro , 1966 Las instituciones y la administración en la Real Audiencia de Quito , 1975, les biografies La hoguera bárbara - Vida de Eloy…