Resultats de la cerca
Es mostren 3143 resultats
Juan Bravo Murillo
Història
Polític castellà.
Afiliat al partit moderat, el 1837 fou diputat i el 1847 ministre de gràcia i justícia Participà en molts dels governs Narváez, i des del ministeri de finances intentà d’anivellar el pressupost i de posar ordre en el deute públic Negocià el concordat del 1853 amb la Santa Seu Intentà d’imposar una nova constitució de signe ultraconservador, fet que motivà la seva sortida del govern
Robert Barclay
Cristianisme
Teòleg escocès.
Estudiant a París, s’adherí als quàquers 1667, dels quals fou el teòleg i l’apologista més notable, com ho demostren el Catechism and Confession of Faith 1673 i la Theologiae vere christianae apologia 1676 Visqué a Holanda i a Alemanya, d’on passà a Amèrica essent governador de Nova Jersey de l’Est 1683 dictà una constitució basada en els principis doctrinals quàquers
Guillem de Castellnou
Història
Vescomte de Castellnou (1075-91).
Fill segon del vescomte Jaspert I Succeí el seu oncle Udalgar com a ardiaca d’Elna 1064, i a la mort del seu germà Udalgar 1075 prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge
Diego Muñoz Torrero
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823
Willem Adolf Visser’t Hooft
Cristianisme
Ecumenista holandès.
Estudià a Leiden, i des del 1924 prengué part activa en els moviments de joventuts protestants, en els quals ocupà diverses vegades càrrecs dirigents Secretari del Consell Ecumènic de les Esglésies 1948-1966, ja hi havia pres part en els treballs preparatoris Membre de la comissió de Fe i Constitució , publicà diverses obres sobre ecumenisme i teologia calvinista i, el 1973, les seves Memòries
Paul Reynaud
Història
Política
Polític francès.
Ministre de Finances 1930, 1938-40, de Colònies 1831-32 i de Justícia 1932 Primer ministre 1940, fou detingut pel govern de Vichy i deportat pels alemanys 1942-45 Acabada la guerra, ocupà novament la cartera de Finances 1948 i la vicepresidència en el govern Laniel 1953-54 Féu costat a De Gaulle 1958 i participà en la redacció de la Constitució de la V República
Hugo Kołłątaj
Història
Literatura
Escriptor i estadista polonès.
Reformà la Universitat de Cracòvia i tingué part destacada en la reforma social i política Intervingué en la revolta de Kościuszko i fou fet presoner dels austríacs i, després, dels russos Escriví Prawem politycznym narodu polskiego ‘El dret polític del poble polonès’, 1790 i O ustanowieniu i upadku konstytucji polskiej 3 maja 1791 ‘Origen i decadència de la constitució polonesa del 3 de maig de 1791’
pla d’Ayutla
Història
Programa polític elaborat pel Partido Liberal mexicà a la població d’Ayutla (Guerrero) el 1850, tot recollint els postulats de José María Luis Mora.
Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic
El Constitucional
Periodisme
Diari barceloní adherit al partit progressista; sortí des del 23 de juny de 1839 fins al 24 de novembre de 1843.
Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat
Consell dels Ancians
Història
Òrgan de govern a la república de Gènova.
Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina