Resultats de la cerca

Durant els mesos que precediren la invasió del Principat per les tropes de Felip IV de Castella 1640 féu de mitjancera entre aquest i els catalans, sense èxit, aprofitant la seva posició com a vídua del lloctinent, i es retirà un quant temps al convent de carmelitanes descalces de Barcelona És soterrada a Poblet

Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques

Fou deixeble de Borromini Ben aviat s’establí a Alemanya, on desenvolupà la seva activitat Són obra seva el convent de Fürstenfeldbruck 1691, prop de Munic, la Wallfahrtskirche Mariahilf de Freystadt 1700-08 i la Dreifaltigkeitskirche de Munic 1711-13, ciutat on collaborà en la construcció del castell de Schleissheim i acabà el de Nymphenburg

Fou deixeble de GPars Exposà per primera vegada a la Free Society de Londres, el 1762 Viatjà per França, Suïssa i Itàlia, on féu nombrosos apunts per a quadres posteriors Convent de Sant Eusebi, prop de Nàpols Victoria and Albert Museum, Londres Tornà a Anglaterra i es dedicà a pintar diversos indrets, principalment de Galles

Cunyada de Ludwig Tieck i amiga de Novalis Influí sobre el moviment romàntic del seu país, especialment sobre el pintor Philipp Otto Runge Posteriorment es convertí al catolicisme i entrà al convent de Barmherzigen, a Münster, Westfàlia, on es conserven gairebé totes les seves obres Per aquest motiu la seva personalitat restà pràcticament oblidada

Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra

La seva església la Mare de Déu de la Llet depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva Fou agregat a Xàtiva el 1845

Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI

En aquest indret hi havia al s XV un santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels , on el 1440 s’establí un convent de franciscans fins al 1514, que fou traslladat a Alacant destruït aquest edifici al començament del s XIX, el 1851 fou construït al mateix lloc un nou santuari El 1952 esdevingué parròquia

Ben fortificada, durant les guerres celtibèriques fou el centre de la resistència dels lusons contra els romans, i llur derrota per Metel 143 aC permeté la submissió de tota la Celtibèria citerior S'oposà a Sertori, que la conquerí l’any 77 aC Encunyà moneda i, a l’època romana, fou inclosa en el convent jurídic cesaraugustà