Resultats de la cerca
Es mostren 3391 resultats
Nova Aquitània
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània
lleis de Laplace
Electrònica i informàtica
Lleis que estableixen les relacions entre els camps magnètics i els corrents que circulen per conductors situats sota llur influència.
La primera llei estableix que la força exercida per un camp magnètic B sobre un element lineal diferencial de d l d’un circuit per on circula el corrent I , val d F = Id l Λ B La segona llei , formulada també per Ampère i derivada de la llei de Biot-Savart, estableix que la inducció magnètica d B creada per un element d l d’un conductor recorregut per un corrent I és, en un punt de l’espai situat en una posició r respecte a l’element,
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Museologia
Xarxa del Memorial Democràtic que té per objecte la recuperació del patrimoni i els espais de memòria vinculats als fets històrics esdevinguts en el període comprès entre la Segona República i la lluita antifranquista, passant per la Guerra Civil, la repressió i l’exili.
Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials
Tradia
Marca comercial de Difusió Digital Societat de Telecomunicacions SA, empresa del Grup Abertis que actua com a operador d’infraestructures i serveis de telecomunicacions per a radiodifusors, operadors de telecomunicacions i grups tancats d’usuaris.
Creada l’any 2000 a partir de la privatització de la xarxa de radiodifusió del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, disposa d’una densa xarxa d’enllaços digitals d’alta capacitat i d’un gran nombre de reemissors emplaçats per tot Catalunya, que utilitza per a difondre els serveis de ràdio i TV de la CCRTV, i donar servei de comunicacions als mossos d’esquadra, els bombers i protecció civil En els darrers anys, ha iniciat l’expansió fora de l’àmbit de Catalunya
Rosaviakosmos
Astronàutica
Acrònim rus d’Agència Espacial Federal Russa.
L’agència fou creada al febrer del 1992 com a hereva del programa espacial soviètic Com a tal no només heretà els seus programes de sondes i satèllits per exemple, la sèrie Cosmos, sinó també les installacions i cosmòdroms Pleseck, Korol’ov, Bajkonyr i els coets llançadors Soiuz, Fregat i Energia També aconseguí el control de l’estació Mir Participa en diversos programes internacionals com ara l’Estació Espacial Internacional Els problemes pressupostaris permanents l’han obligada a llogar els seus serveis per a la realització de vols espacials privats
Grup Iberostar
Economia
Grup d’empreses turístiques fundat per Llorenç Fluxà i Figuerola el 1930.
Controla, entre d’altres, Viajes Iberia i l’operador turístic majorista Iberojet, que treballa a Espanya i a l’Amèrica del Sud i al Carib També destaca la secció Iberojet Cruceros, creada el 2001, i la d’Iberostar Hotels & Resorts, que es troben repartides per les Canàries i les Balears, i també per altres indrets de la Mediterrània, el Carib i alguns països de l’Europa de l’Est A més, gestiona la companyia de serveis aeris Aerobalear i Iberworld Actualment el grup és presidit per Miquel Fluxà i Rosselló
Euskal Herritarrok
Política
Nom (en català ‘ciutadans bascos’) que adoptà Herri Batasuna per tal de concórrer, en coalició amb altres formacions menors, a les eleccions autonòmiques del 25 d’octubre del 1998.
Liderada per Arnaldo Otegui, donà suport al govern de Juan José Ibarretxe fins al juny del 2000, un cop finalitzada la treva d’ETA Arran de les eleccions al Parlament basc del maig del 2001 passà de 14 a 7 escons Poc després s’autodissolgué i en el seu lloc, al mes de juny, fou creada Batasuna Arran de l’aprovació de la llei de partits, l’any 2003 el Tribunal Suprem illegalitzà Batasuna i les seves predecessores Euskal Herritarrok i Herri Batasuna per considerar que aquestes formacions eren part de l’entramat d’ETA
Vergara
Família d’artistes valencians del s XVIII.
Francesc Vergara València 1681 — 1753, dit el Vell , escultor, tingué dos fills, l’escultor Ignasi Vergara i Gimeno i el pintor Josep Vergara i Gimeno València 1726 — 1779, que constitueixen la branca més famosa de la família El germà de Francesc, Manuel Vergara , escultor, tingué també un fill escultor, Francesc Vergara i Bartual Tot i que aquesta branca és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial
Cercle d’Agermanament Occitanocatalà
Entitat cultural catalana sorgida el 1977 de la iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, Enric Garriga Trullols i Joan Amorós, de crear un moviment popular d’agermanament occitanocatalà.
La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat parallela, el Comitat d’Afrairament Occitanò-Català Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur Edita el butlletí ‘Reviure’, escrit en català i occità
Josep Giralt
Industrial.
El 1820 formà part de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó El 1829 tenia a Barcelona una de les fàbriques d’estampats més modernes, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic El 1832 participà, amb els Bonaplata, Joan Vilaregut, Valentí Esparó i Joan Rull, en la creació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia creada el 1831, dedicada a la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que el 1832 installà la primera màquina de vapor aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina