Resultats de la cerca
Es mostren 4613 resultats
Francesc Rosés Campreciós

Francesc Rosés Campreciós
CCMA
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu especialitzat en motor.
Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415
Francisco José Valera Chumillas
Golf
Jugador de golf.
Format al Club de Golf Terramar, fou campió d’Espanya infantil 1988 i júnior 1993 El 1991 guanyà el British Boys i fou subcampió de l’Orange Bowl i, amb el Terramar, conquerí el Campionat d’Espanya Interclubs i l’European Clubs Cup Trophy Assolí el títol individual en aquesta darrera competició 1991, 1993, i el subcampionat per equips 1993 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur 1992 i assolí la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1993 El 1994 es proclamà campió d’Espanya amateur i professional Com a professional, aconseguí el subcampionat del Torneig del Marroc 2005
Jacinto Rodríguez Sans

Jacinto Rodríguez Sans
ARXIU J. RODRÍGUEZ
Vela
Regatista.
Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998
Jordi Ferrer Miró

Jordi Ferrer Miró (a la dreta)
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina
Montserrat Fernández Mulleras
Atletisme
Atleta.
Competí amb el GEiEG i destacà en les proves combinades Es proclamà campiona de Catalunya de salt d’alçada 1988, 1991 i 200 m 1989 i establí els rècords catalans d’aquesta darrera prova 1989, amb l’equip del seu club, i d’heptatló 1992 En pista coberta, fou campiona d’Espanya de pentatló 1987, 1988, 1992 i salt d’alçada 1988, i establí dos rècords estatals 1987, 1988 i tres de catalans 1987, 1988, 1991 de la prova combinada Formà part de la selecció espanyola en tres ocasions Fou escollida millor atleta catalana l’any 1988 Es retirà el 1994
Igor Korneiev
Futbol
Futbolista.
Jugava de mitja punta Fou elegit millor jugador rus del 1991 i al desembre d’aquell any fitxà pel RCD Espanyol procedent del CSKA de Moscou Romangué al club blanc-i-blau fins a la temporada 1993-94, aquesta darrera a segona divisió Disputà 73 partits de Lliga i marcà 21 gols La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona i es repartí entre el Barcelona B 14 partits de Lliga i el primer equip blaugrana 12 partits de Lliga Fou internacional per l’URSS, la CEI i Rússia Participà en l’Eurocopa 1992 i en la Copa del Món 1994
Manuel Badenes i Calduch
Futbol
Futbolista.
Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola B
séquia de Rovella
Dret
La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València.
El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat A l’edat mitjana aquesta séquia fou el canal…
Constança de Sicília
Història
Reina de Sicília (1189-98), darrera de la dinastia d’Hauteville, i emperadriu de l’Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni (1186) amb el futur Enric VI.
Filla de Roger II de Sicília, a la mort del seu nebot Guillem II heretà la corona, que li fou disputada per Tancredi, comte de Lecce, en poder del qual caigué fou alliberada per intervenció del papa Celestí III Mort Enric VI 1197, fou regent de llur fill, Frederic I de Sicília futur emperador Frederic II el féu coronar a Palerm i en confià la tutela al papa Innocenci III
Sant Miquel d’Èrdol
Església
Antiga església parroquial d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dins el recinte emmurallat de l’antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental.
Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937 després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118 L’edificació actual és la darrera del segle XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes L’església ha estat restaurada per la diputació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina