Resultats de la cerca
Es mostren 1106 resultats
A Lama
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, drenat pels rius Oitavén i Verduxo.
El cap del terme és Pedreira És una zona rica en boscs i pastures El sector primari és el més desenvolupat hi ha agricultura i ramaderia Pel que fa a la indústria, hi predominen les manufactures de la fusta i les serradores
A Gudiña
Municipi
Municipi de la província de Ourense, Galícia, que limita al S amb Portugal.
L’economia es basa en l’agricultura cereals i patates i en la ramaderia boví, bestiar de llana i de cabrum També hi ha apicultura Manufactures de la fusta
Xunqueira de Ambía
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, drenat pels rius Arnoia i Ambía.
Destaca el monestir de Santa María la Real, fundat al segle X L’esglèsia de planta basilical, amb tres naus i tres absis, fou declarada monument nacional l’any 1931
A Cañiza
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, drenat pel Deva, afluent del Miño.
Agricultura i ramaderia amb indústries derivades Pedreres
Oza-Cesuras
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, a la comarca de Betanzos.
Fou creat l’any 2013 per la fusió dels antics municipis d’Oza dos Ríos i de Cesuras Té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia
Jesús López Cobos

Jesús López Cobos
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra castellà.
Combinà els estudis universitaris de filosofia amb els musicals, que seguí al Conservatori de Madrid, on estudià composició 1966 Amplià estudis a Viena 1969 i, posteriorment, a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Schmid, H Swarowsky i K Osterreicher Guanyà el concurs internacional Nicolai Malko, de Copenhaguen i el de Besançon Després de debutar a La Fenice de Venècia el 1969, s’hi quedà com a assistent de Peter Maag Entre el 1981 i el 1986 fou principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres, tasca que alternà amb la direcció general de la Deutsche …
,
cornamusa
Música
Instrument aeròfon constituït per un bot petit de cuir, sovint de pell de cabra, que serveix de dipòsit d’aire, el qual dipòsit té tres forats on s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals, molt petit (tudell, o bufeta, o bufador), serveix per a insuflar l’aire amb la boca.
D’un segon forat penja un altre tub grall o xeremia, amb forats que permeten de fer la melodia Del tercer forat surten un nombre variable d’altres tubs bordó actualment el bordó més greu és el que produeix un so únic i continu que serveix d’acompanyament Aquest bordó és afinat a l’octava inferior de la gralla o xeremia amb els forats tapats, i a la quinzena amb els forats oberts La sortida de l’aire i, doncs, del so és aconseguida bo i fent pressió amb el braç damunt el bot la intensitat del so varia segons la pressió del braç En alguns tipus de cornamusa, com la musette francesa, l’aire…
Nicholas Grimshaw
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times a Londres…
Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de la CONC
Conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l’activitat sindical.
Són gestionats unitàriament per la Fundació Cipriano García, organisme autònom de la CONC Comissió Obrera Nacional de Catalunya L’Arxiu Històric de la CONC fou creat el 1990 i des del 1994 és gestionat per la Fundació Cipriano García Els objectius de l’Arxiu són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica 1939-78 i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació Forma part…
Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé que, després…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina