Resultats de la cerca
Es mostren 214749 resultats
la Vallada
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Vallada) del municipi de Barraques (Alt Palància).
la Torretallada
Caseria
Caseria del municipi de la Font de la Figuera (Costera), al N del terme.
la Roca
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall d’Alcalà (Marina Alta).
Era lloc de moriscs tenia 10 focs el 1563, inicialment de la parròquia de Gallinera i des del 1574 de la de Jovada
la Gansa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), a 2 km de la vila, al S.
la Plana
Sector o indret
Partida
Partida de poblament disseminat de l’horta de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, vora la costa.
la Tallada
Masia
Masia i antic terme del municipi de la Secuita (Tarragonès), al N del poble, prop de la caseria dels Masos de la Secuita.
El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus l’any següent Guillem d’Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe S'hi establiren ermitans
La Lora
Comarca de Castella, al NE de la província de Burgos.
És constituïda per una cubeta sinclinal vorejada de turons calcaris La població, molt escassa i distribuïda en pobles petits, es dedica a la ramaderia El 1964 s’hi descobriren jaciments de petroli, de poca importància
la Llitera
Regió nord-occidental de la Depressió Central Catalana, al límit amb Aragó, que coincideix amb la plana de peu de muntanya compresa entre els primers contraforts subpirinencs i les valls del Segre, amb la Noguera Ribagorçana, i del Cinca.
Comprèn, doncs, una bona part de les comarques catalanes de la Llitera, el Segrià i el Baix Cinca i de l’aragonesa de la Ribera de Cinca, i serveix de transició entre les comarques fisiogràfiques de la Noguera, el pla d’Urgell i les Garrigues, a llevant, i el Somontano de Barbastre i els Monegres, a ponent D’ençà de l’establiment dels regadius dominats pel canal d’Aragó i Catalunya, hom tendeix a fer coincidir els límits de la Llitera com els de l’Urgell, a l’altra banda del Segre amb els de l’àrea regada, i resten inclosos a la…
la Bòfia
Pou de glaç natural (-31 m) antigament explotat, situat al nord del portell de l’Ós, a la serra de Port del Comte, dins el municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l’esquí.
Hom hi construí el refugi de la Bòfia prats de Bacies
La Flaca
Setmanari
Setmanari liberal en castellà que aparegué a Barcelona des del 27 de març de 1869 al 3 de març de 1876, amb diferents títols —«La Carcajada», «La Risotada», «La Risa», «La Madeja Política», «El Lío» i «La Madeja»—, a causa de les suspensions.
Fou d’una aferrissada oposició al general Prim De gran format, tingué èxit per les caricatures de doble pàgina, fetes per Tomàs Padró