Resultats de la cerca

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus Subvencionà la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses Reuní una important collecció d’art, avui repartida en deixes al Museu Episcopal de Vic, al d’Art de Catalunya, a l’Arqueològic de Barcelona, al Marítim i a la Biblioteca de Catalunya Creà la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats Patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses

La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània

Fundat l’any 1969 i conegut també com a Club Tennis Malgrat, inicialment era situat al passeig Marítim L’any 1981 es desplaçà a prop del polígon industrial de la població, al turó de Ca la Coixa Participa en competicions d’àmbit català i estatal L’equip sènior masculí guanyà un Campionat d’Espanya en categoria d’argent Organitza l’Open Amorós i l’Open Herberg Té escola de tennis i equips de totes les edats Disposa de set pistes de terra batuda, pistes d’altres superfícies, piscina, gimnàs, pista poliesportiva i sala de billar

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Organitzada pel Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona i les federacions catalana i espanyola de vela, la primera edició serví de preparació per a les proves de vela dels Jocs Olímpics del 1992 Represa l’any 1994 sota la denominació de Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, el 2010 celebrà la cinquena edició Reconeguda per la Federació Internacional de Vela amb el grau 2, hi participen embarcacions de la classe 470 i laser Entre els diferents guanyadors destaquen Natàlia Via-Dufresne i Laia Tutzó

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona, on feu de vogador 1994-08 Guanyà dues Confrontacions Nacionals 1997, 1998, una Copa del Rei de iol de vuit amb timoner participant amb Catalunya 2000 i la Regata Internacional de Gant Bèlgica en iol de quatre i de vuit 2000 També guanyà una Regata Internacional de Llagut Català i la FISA Team Cup a Sevilla 2001 A més, fou dos cops subcampió de Catalunya de iol de quatre Posteriorment, fou entrenador al mateix club 2001-08 i el 2009 passà al Club de Rem Badalona

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà especialment en classe dragó Fou campió d’Espanya 1960 i de Catalunya 1963, i guanyà la Copa Diputació 1966 i regates d’àmbit internacional com el Trofeu Araquan, la Copa Acàcia i el Trofeu Dux 1961, 1963 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb el seu germà Josep i Joan Mirangels D’altra banda, exercí diversos càrrecs en la Federació Espanyola de Tir Olímpic i, el 1972, rebé el diploma d’honor de la Unió Internacional de Tir

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco

El 1918 fundà la revista Navegación A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme s’especialitzà en temes marítims Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim El 1955 fundà el periòdic barceloní El Vigía A més de nombrosos articles, ha escrit Naves de antaño 1947, Historia del puerto de Barcelona 1956, Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo 1956, Mascarones de proa y ex-votos marineros , etc Ultra totes aquestes activitats, Amich fou també conegut com a constructor de vaixells en miniatura

Competí pel Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i el Club Nàutic Cambrils Fou campió de Catalunya de la classe vaurien 2000 Participà en el Mundial de J80 2009 Fou director esportiu del RCNT 2001-04, del Club Nàutic Salou 2004-05 i del Club Nàutic Cambrils 2005-12 El 2013 passà a coordinar les concentracions zonals de la classe optimist de la Federació Catalana de Vela També ha exercit d’entrenador al Club Nàutic Creixell, el Club Marítim Torredembarra i el Club Nàutic Hospitalet-Vandellòs També és jutge estatal