Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
melva
Melva
mscott (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels túnids, de la família dels escòmbrids, que ateny uns 50 cm de llargada, de forma afusada i de peduncle caudal carenat, característiques de la família.
És de costums pelàgics, i habita normalment en aigües profundes durant l’època de la reproducció s’acosten en barres a la costa i són capturades a les almadraves És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
alberginiera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, originària de l’Índia, de fulles grosses, tija fortament pubescent i flors blanques o blaves.
El fruit, l' albergínia , és comestible arrebossada, escalivada, com a element de la mussaca, etc i presenta formes i colors diversos segons les varietats catalana, múrcia, violeta rodona, etc És una planta típica de l’horta mediterrània
cabut
Ictiologia
Peix perciforme
de la família dels serrànids, d’uns 20 a 25 cm de longitud, d’aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, que és grossa i escotada) i amb la coloració del cos que varia de vermella a rosada, amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.
És tímid i fotòfug, comestible, i habita als fons rocallosos i corallins profunds a més de 30 m, compartint a vegades l’hàbitat de formes cavernícoles és molt sedentari Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
ecardins
Zoologia
Ordre de braquiòpodes de valves molt semblants no articulades i tub digestiu complet i amb anus.
Molt freqüents al Silurià, avui es redueixen a uns quants gèneres, com Crania i Lingula , les espècies dels quals viuen colgades a notable profunditat Crania anomala , d’uns 10 m de longitud, viu a la mar Mediterrània
tallareta sarda
Tallareta sarda
Francesco Veronesi (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 12 cm, que té les parts superiors de color gris fosc, la gola i el pit més clars i el ventre blanquinós.
La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat
salpa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes, ben marcades, que li recorren longitudinalment els flancs.
Habita als fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues, fins als 70 m de fondària És essencialment herbívor, bé que ocasionalment consumeix petits crustacis Es distribueix per l’Atlàntic oriental i les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra
pagell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que té el perfil cefàlic inclinat, és de color vermell rosat, té la mucosa bucal negra i els opercles amb una franja vermella.
Fa de 20 a 40 cm, bé que pot atènyer els 60 cm És comestible i habita als fons de roca propers a la costa de tota la Mediterrània, i a l’Atlàntic, fins a les illes Britàniques
plumbaginàcies
Botànica
Família de plumbaginals constituïda per herbes, arbusts o lianes, de fulles simples, de flors actinomorfes, hermafrodites, d’ovari súper, arranjades en inflorescències cimoses o racemoses, i de fruits en núcula o capsulars.
Comprèn prop de 400 espècies, la majoria pròpies de la regió mediterrània i de l’Àsia central Plumbaginàcies més destacades Armeria sp armèria Armeria alliacea gasó Limonium sp ensopeguera , ensopegall Plumbago auriculata gessamí blau Plumbago europaea malvesc , verdolina
caps blancs
Caps blancs
© Fototeca.cat
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de tiges ascendents, de 10 a 30 cm, de fulles allargades, petites i blanquinoses, i flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra