Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
betum
Química
Pasta emprada per a fer llustrós el calçat, obtinguda per fusió homogènia d’una mescla de ceres dures naturals o sintètiques, parafines i ceres microcristal·lines plàstiques, amb dissolvents orgànics (principalment aiguarràs, white espirit
o ambdós), ensems amb colorants.
Les propietats que cal que reuneixi un betum són no clivellar el cuir, que tregui llustre amb el mínim de fricció, i no tacar la roba que hi estigui en contacte
rubiol
Pastisseria
A Mallorca i Menorca, peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de brossat, confitura, cabell d’àngel o carn, que es fa especialment per les festes de Pasqua.
monterey
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta més o menys tova segons el punt de maduració, que té lloc en un període d’un a sis mesos, de gust molt suau, originari de la ciutat californiana de Monterey.
limburguès
Alimentació
Formatge flamenc, produït també a França i Alemanya, fet amb llet de vaca, que té la crosta de color taronja i tacte llefiscós, de pasta tova, flexible, i olor i sabor forts, amb un 30-40% de matèries grasses.
idiazabal
Alimentació
Formatge basc fet amb llet d’ovella, amb la crosta de color marró, de pasta premsada i no cuita, de color blanc de vori, atapeïda i flexible, de sabor suau i fumat, que conté un 45% de matèries grasses.
Pren el seu nom del de la vila d' Idiazabal , Guipúscoa
forma
Tecnologia
Peça constituïda per un bastidor de fusta reforçat amb travessers i per una malla molt fina, generalment metàl·lica, col·locada sobre el bastidor i destinada a rebre la pasta de paper, que s'utilitza en la fabricació manual del paper.
La malla d'una forma es compon de pontillons i corondells
morter
Morters amb mans de morter
© Bürkle
Vas de vidre, de ferro, d’àgata, de mul·lita, de porcellana, etc, de cavitat semiesfèrica, on, mitjançant una maça o un piló (mà de morter), hom tritura substàncies fragmentades per tal de polvoritzar-les o reduir-les a pasta.
anticlor
Química
En el blanqueig dels filats i els teixits i de la pasta de paper, substància que és addicionada als banys de rentatge per a eliminar les restes d’hipoclorit o de clor lliure que podrien perjudicar els articles tractats.
Normalment, es tracta d’agents reductors com tiosulfat, bisulfit o metabisulfit sòdic, però el terme és aplicat també a qualsevol altre producte utilitzat amb aquest propòsit
porcellana de Saxònia
Primera porcellana d’Europa de pasta dura, que hom començà a fabricar al començament del s XVIII a Meissen, gràcies al descobriment, per part de J.F.Böttger, d’un producte bàsic, el caolí, fins llavors només conegut a la Xina.
Malgrat que el secret es divulgà aviat per tot Europa, la manufactura de Meissen conservà la supremacia durant la primera meitat del segle Les peces més antigues i apreciades, figuretes de viva policromia i de formes lleugeres i capritxoses, que difongueren arreu l’estil rocalla, estan marcades amb un monograma blau
cebreiro
Alimentació
Formatge gallec fet amb llet de vaca, amb la crosta de color blanc de vori i la pasta premsada i no cuita, de color groguenc, atapeïda, que es trenca fàcilment, de sabor una mica picant, amb un 40% de matèries grasses.