Resultats de la cerca

Davanter, s’inicià al Club Turó i després jugà al Centre d’Esports Sabadell, el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya i un d’Espanya de segona divisió 1950, i el Reial Club Deportiu Espanyol Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Campionats de Catalunya 1951, 1952, 1953 i dos d’Espanya 1951, 1954 Durant la dècada de 1970 fou membre del Comitè d’Hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge i de la junta directiva del Club Esportiu Laietà

Començà jugant al collegi Claret de Barcelona com a porter, després anà al CT Barcino, al CP Roser i al Picadero JC, i la temporada 1970-71 debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Fitxà pel CH Mataró 1971-72, el FC Barcelona 1972-74, amb el qual guanyà una Lliga 1974 i dues Copes d’Europa 1973, 1974, el CP Vic 1974-75 i 1976-77 i el Cerdanyola CH 1975-76 Finalment tornà al Mataró, on es retirà a trenta-quatre anys Després tingué una llarga trajectòria com a entrenador, en la qual destacà com a tècnic dels equips júnior i sub-23 del FC Barcelona, en el qual fou segon de Josep Lorente,…

Jugà en la posició de defensa i es formà al Reus Deportiu, club en el qual transcorregué la major part de la seva carrera esportiva Després de trenta-dues temporades consecutives, marxà al CE Vendrell, on estigué una temporada, i més tard fitxà pel CP Vilafranca, on durant la temporada 2011-12 fou entrenador i jugador abans de passar a ser-ne només tècnic Pel que fa a títols, tots els seus èxits arribaren amb el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, un Mundial de clubs 2008, una Supercopa d’Europa 2009, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una…

Format als escolapis de Sarrià, on desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador i es retirà el 1989, jugà dues temporades a primera nacional amb el Barcino Els seus majors èxits, però, arribaren a la banqueta A setze anys, es feu càrrec d’un equip de base dels escolapis, i el 1986 passà a dirigir l’equip juvenil del FC Barcelona, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya i dos de Catalunya en cinc temporades Com a tècnic culer, també fou campió de Catalunya amb l’equip júnior, que entrenà durant una temporada Fou l’entrenador de l’últim equip d’hoquei del RCD Espanyol abans…

Fou fundat el 1940 per iniciativa d’un grup d’afeccionats a aquest esport que a mitjan anys trenta jugaven partits informals a la pista de ball de la terrassa de la piscina de Girona Va ser la continuació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que havia nascut el 1939 Els mateixos jugadors que formaven l’ADG els germans Joan, August i Víctor Serra, els germans Pere i Joan Colls, Josep Maria Sastre, Martí Montañà i Ros crearen el Girona CH, que al gener del 1941 inaugurà la nova pista de Vista Alegre, per la qual passaren els millors equips de l’època Amb un equip format per Emili Caula, Janny…

Formada a l’Igualada HC, hi jugà com a defensa fins el 1996, quan es retirà Quant a clubs, guanyà sis Campionats d’Espanya Fou internacional amb Catalunya partits d’exhibició i amb Espanya, selecció amb la qual assolí dos Campionats del Món 1994, 1996 i un d’Europa 1995 Com a entrenadora, dirigí l’equip femení B de l’Igualada 1998-2000

S’inicià al CP Bell-lloc com a defensa i, després de jugar durant dues temporades al Llista Blava de Lleida 1984-86, fitxà per l’Igualada HC 1986 i debutà en la màxima categoria En les tretze temporades que jugà a l’Igualada HC, guanyà sis Copes d’Europa 1993-96, 1998, 1999, cinc Supercopes d’Europa 1993, 1994, 1995, 1998, 1999, cinc Lligues espanyoles 1989, 1992, 1995-97, dues Copes del Rei 1992, 1993, una Supercopa d’Espanya 1994 i quatre Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 També fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué la medalla de…

Membre del Club Hoquei Línia Sant Adrià, formà part de la selecció espanyola que disputà el Campionat del Món 2003

El 1979 arribà a Catalunya, procedent de l’Alcobendas, per jugar al Cerdanyola CH 1979-81, el Mollet HC 1981-83 i el CP Tordera 1983-84 Després marxà a l’HC Liceo de la Corunya 1984-89, amb el qual guanyà els principals títols estatals i internacionals, i finalitzà la seva carrera al Dominicos de Zaragoza 1989-90 La temporada següent començà la seva trajectòria com a entrenador, que amb el temps el portaria a ser considerat com un dels millors tècnics del món El primer club que dirigí fou l’Igualada HC 1990-95, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, tres Supercopes d’Europa…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…