Resultats de la cerca
Es mostren 580 resultats
Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts
Cinematografia
Pel·lícula del 1969, Documental, 55 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un lloc entre els…
Josep Miquel Martí i Rom
Cinematografia
Director i escriptor.
Vida Enginyer industrial, s’inicià en el cinema collaborant en el Cineclub de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1971-76 Muntà la distribuïdora de films marginals Central del Curt 1974-82 i la seva productora Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975-82, amb la qual rodà en equip Un libro es un arma 1975, Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76 els tres noticiaris La Marxa de la Llibertat , La dona i El Born 1977, i Les energies 1978-79 Durant aquests anys escriví textos sobre el cinema independent i alternatiu en les revistes "Cinema 2002" 1975-80, "…
Samuel Eto’o Fils
Futbol
Futbolista camerunès.
Fitxat pel Real Madrid B 1996, la temporada 1997-98, amb només setze anys, aquest equip el cedí al Leganés, i el 1998 fou el jugador més jove del Mundial de França Després fou cedit a l’Espanyol 1998-99, però fou en el Mallorca 2000-04, equip en el qual esdevingué el màxim golejador de Lliga de la història del club 54 gols, que es destacà com un dels millors jugadors de la temporada L’estiu del 2004 signà pel Futbol Club Barcelona , després de llargues negociacions amb el Mallorca i el Real Madrid, que tenia la meitat dels seus drets En el Barça fou decisiu en la consecució dels títols dels…
,
Josep Maria Vallès i Torner
Cinematografia
Director d’animació, dibuixant humorístic i guionista.
Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Director, periodista i comerciant cinematogràfic.
Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per…
Aurora de esperanza
Cinematografia
Pel·lícula del 1936-37; ficció de 58 min., dirigida per Antonio Sau Olite.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ ASau FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Jaume Pahissa SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés Juan, Enriqueta Soler Marta, Pilar Torres la tanguista, Anna Maria Campoy Pilarín, Román González Crispeta Antoñito, Modest Cid un manifestant, José Sanchiz el senyoret, Alfredo Hornos l’amo de la casa, Ernest Campoy el gerent, Francisco Beltri un policia, Anna Castell l’àvia, Josep Carreras l’encarregat, Miquel Duran el pidolaire ESTRENA…
Miquel Calçada i Olivella

Miquel Calçada i Olivella
© M. Calçada
Periodisme
Comunicador.
Formació i inicis Trajectòria radiofònica Llicenciat en periodisme, ha fet cursos de dret i humanitats Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX El 1983 s’incorporà a la plantilla de Catalunya Ràdio Posà la veu per a la primera emissió d’aquesta emissora pública, i hi treballà com a realitzador fins el 1996 Presentà els programes En pijama 1983-84, Mikimoto club 1984-89, Oh És el Mikimoto 1987-88 i Pasta gansa 1988-97 Del 1988 al 1998 obtingué i operà la llicència de Ràdio Aran A la premsa escrita collabora com a articulista des…
Ramon Masats i Tartera
Fotografia
Cinematografia
Fotògraf i director de cinema.
Prestigiós fotògraf professional des del 1956, es traslladà a Madrid, on realitzà exposicions i publicà llibres fotogràfics i reportatges en revistes com Gaceta Ilustrada , Paris-Match , Panorama i Observer , i també per al departament de publicitat de la productora de Samuel Bronston i la Secretaria de Turisme, pels quals rebé diversos guardons nacionals i internacionals El 1965 s’inicià com a director de curts documentals, un dels quals, El que enseña 1965, fou premiat en el Certamen de Bilbao i participà en el de Tours El 1970 dirigí el seu únic llarg, Topical Spanish , un musical pop…
,
Agustina Bessa-Luís
Literatura
Nom amb què signava l’escriptora portuguesa Maria Agustina Ferreira Teixeira Bessa.
El 1948 publicà la primera novella, Mundo fechado , el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània Amb la segona, A sibila 1954, una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX Altres novelles són Ternos…
Quim Monzó

Quim Monzó
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el narrador Joaquim Monzó i Gómez.
Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèllics Vietnam, Cambodja El 1976 publicà la seva primera novella, L’udol del griso al caire de les clavegueres , que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service , en collaboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l’anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura En els relats d’ Uf, va dir ell 1978 mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
