Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
common law
Dret
Locució que designa la font més antiga del dret comú anglès.
Com a recopilació, iniciada pels tribunals reials a partir del s XI, s’oposa a d’altres costums locals dispersos Pren els elements d’una síntesi i selecció de costums locals d’Anglaterra, d’altres països nòrdics i del dret romà, que es van unificant a través de la pràctica dels tribunals que es basen en la regla dels precedents Tot i les transformacions sofertes pel naixement de l'equity law i de la importància presa actualment pel poder legislatiu, continua essent la font del dret més important d’Anglaterra i base del sistema jurídic dels països de colonització britànica
piròlisi
Química
Transformació d’un compost en una o més substàncies diferents per simple calefacció.
Aquest terme pot ésser aplicat tant a processos de descomposició com a isomeritzacions i formacions de composts de pes molecular més elevat que el de partida En general, la piròlisi depèn de l’estructura molecular, i els composts amb grups funcionals similars experimenten processos pirolítics anàlegs La piròlisi té una gran importància en els processos tèrmics no catalítics del craqueig i el reforming Unes altres reaccions de piròlisi importants en síntesi orgànica són la preparació del cetè, a partir de l’acetona, la descomposició dels àcids malònics malònic i acetoacètics…
acetonitril
Química
Líquid que bull a 81,6°C, de punt d’inflamabilitat 12,8°C i de constant dielèctrica a 20°C, E = 38,8.
És miscible amb aigua i amb la major part de dissolvents orgànics, exceptuant els hidrocarburs saturats Dissol diverses sals inorgàniques És venenós Hom l’obté per deshidratació de l’acetamida o com a subproducte de la fabricació de l’acrilonitril a partir de propilè i amoníac És utilitzat en síntesi orgànica, per a preparar l’acetamidina i diverses altres substàncies com a dissolvent industrial, especialment per a extraccions en la recerca com a dissolvent per a valoracions en medi no aquós, i quan cal un dissolvent polar de constant dielèctrica més aviat alta, capaç de promoure…
propà
Química
Hidrocarbur gasós saturat, més pesant que l’aire, present en el gas natural, obtingut de la fracció de punt d’ebullició més baix en el refinatge del petroli i també del gas natural.
El seu punt d’ebullició és de -42°C i el de fusió -190°C És soluble en l’alcohol i l’èter i lleugerament soluble en l’aigua És el tercer membre de la sèrie dels alcans i les seves propietats i el seu comportament generals responen als d’aquests composts Pot donar lloc, per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen, a dos tipus de radicals, n- propil i isopropil És emprat en síntesi orgànica, com a combustible domèstic i industrial sol o barrejat amb butà i aire i com a dissolvent i agent propulsor
triptòfan
Bioquímica
Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L (—).
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol calent, amb una rotació específica α D -20 = -31,5° en aigua i un punt isoelèctric de 5,9, que es fonen amb descomposició a 290-292°C Es biosintetitza a partir de l’àcid antranílic i és precursor, entre d’altres, de l’indole, l’àcid nicotínic i els ommocroms Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per síntesi a partir de l’indole, per transformació en gramina i condensació amb el benzamidomalonat de dietil És emprat en medicina i com a complement de la nutrició
tiofè
Química
Compost heterocíclic aromàtic que ocorre en la fracció benzènica del quitrà de carbó i del petroli.
La seva estructura consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre És un líquid incolor, miscible amb alcohol i èter i immiscible amb aigua, que bull a 84°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per calefacció del succinat disòdic amb trisulfur de difòsfor Dóna reaccions de substitució electròfila en la posició α, i s’hidrogena amb facilitat És més reactiu que el benzè, el qual acompanya sempre com a impuresa en la natura i del qual pot ésser separat per sulfonació en fred És emprat en síntesi orgànica
tiazole
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià
Ojos de Brujo
Música
Formació de música mestissa.
Debutà el 2002 amb Vengue , però és amb Barí 2003 que explotà tota la seva creativitat en una síntesi de hip-hop , flamenc, funk , reggae i sonoritats ètniques Se'n vengueren més de 100 000 còpies i la gira de presentació els dugué a actuar arreu del món, amb concerts a Londres, Oslo, Budapest o Bogotà, que suscitaren crítiques entusiastes El mateix any obtingueren un premi de la BBC en la categoria de músiques del món Se'ls considera l’exponent més internacional de l’escena mestissa sorgida al principi de la dècada del 1990 a la ciutat de Barcelona
alquilació
Química
Introducció d’un grup alquil en una molècula orgànica.
L’alquilació pot tenir lloc sobre un carboni, un nitrogen, un oxigen o un sofre Els principals reactius alquilants són els halurs i els sulfats d’alquil, més rarament les olefines i els alcohols, i, en casos particulars, el diazometà Les reaccions d’alquilació són molt nombroses, i diverses en mecanisme Alguns exemples importants són, entre d’altres l’alquilació dels hidrocarburs aromàtics per reacció de Friedel i Crafts l’alquilació de l’amoníac i les amines amina l’alquilació dels enolats alcalins síntesi amb composts β-dicarbonílics l’alquilació dels alcohols fenols i tiols…
Enrique Lafuente Ferrari
Art
Historiografia
Historiador i crític d’art.
Dotat d’una notable capacitat de síntesi, enriquí els seus treballs amb reflexions que palesen una fina sensibilitat envers el fet artístic Fomentà l’interès per alguns dels corrents artístics contemporanis D’entre les seves publicacions sobresurten Breve historia de la pintura española 1934 Velázquez 1944 Antecedentes, coincidencias e influencias del arte de Goya 1946 Zuloaga 1950 La fundamentación y los problemas de la Historia del Arte 1951 així com diverses edicions dels gravats de Goya Dirigí la Calcografía Nacional i el Museo de Arte Moderno, a Madrid Exercí la crítica a “Ya” i a “ABC”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina