Resultats de la cerca
Es mostren 1978 resultats
piròlisi
Química
Transformació d’un compost en una o més substàncies diferents per simple calefacció.
Aquest terme pot ésser aplicat tant a processos de descomposició com a isomeritzacions i formacions de composts de pes molecular més elevat que el de partida En general, la piròlisi depèn de l’estructura molecular, i els composts amb grups funcionals similars experimenten processos pirolítics anàlegs La piròlisi té una gran importància en els processos tèrmics no catalítics del craqueig i el reforming Unes altres reaccions de piròlisi importants en síntesi orgànica són la preparació del cetè, a partir de l’acetona, la descomposició dels àcids malònics malònic i acetoacètics…
propà
Química
Hidrocarbur gasós saturat, més pesant que l’aire, present en el gas natural, obtingut de la fracció de punt d’ebullició més baix en el refinatge del petroli i també del gas natural.
El seu punt d’ebullició és de -42°C i el de fusió -190°C És soluble en l’alcohol i l’èter i lleugerament soluble en l’aigua És el tercer membre de la sèrie dels alcans i les seves propietats i el seu comportament generals responen als d’aquests composts Pot donar lloc, per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen, a dos tipus de radicals, n- propil i isopropil És emprat en síntesi orgànica, com a combustible domèstic i industrial sol o barrejat amb butà i aire i com a dissolvent i agent propulsor
triptòfan
Bioquímica
Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L (—).
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol calent, amb una rotació específica α D -20 = -31,5° en aigua i un punt isoelèctric de 5,9, que es fonen amb descomposició a 290-292°C Es biosintetitza a partir de l’àcid antranílic i és precursor, entre d’altres, de l’indole, l’àcid nicotínic i els ommocroms Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per síntesi a partir de l’indole, per transformació en gramina i condensació amb el benzamidomalonat de dietil És emprat en medicina i com a complement de la nutrició
tiofè
Química
Compost heterocíclic aromàtic que ocorre en la fracció benzènica del quitrà de carbó i del petroli.
La seva estructura consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre És un líquid incolor, miscible amb alcohol i èter i immiscible amb aigua, que bull a 84°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per calefacció del succinat disòdic amb trisulfur de difòsfor Dóna reaccions de substitució electròfila en la posició α, i s’hidrogena amb facilitat És més reactiu que el benzè, el qual acompanya sempre com a impuresa en la natura i del qual pot ésser separat per sulfonació en fred És emprat en síntesi orgànica
tiazole
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià
alquilació
Química
Introducció d’un grup alquil en una molècula orgànica.
L’alquilació pot tenir lloc sobre un carboni, un nitrogen, un oxigen o un sofre Els principals reactius alquilants són els halurs i els sulfats d’alquil, més rarament les olefines i els alcohols, i, en casos particulars, el diazometà Les reaccions d’alquilació són molt nombroses, i diverses en mecanisme Alguns exemples importants són, entre d’altres l’alquilació dels hidrocarburs aromàtics per reacció de Friedel i Crafts l’alquilació de l’amoníac i les amines amina l’alquilació dels enolats alcalins síntesi amb composts β-dicarbonílics l’alquilació dels alcohols fenols i tiols…
Taxila
Ciutat antiga
Antiga capital de Gāndhāra.
Habitada per aris i escites, formà part de l’imperi persa segle VI aC i fou ocupada, successivament, per bactrians, parts, pels kušān i, finalment, destruïda pels huns segle V Centre cultural i artístic important, és la síntesi de les cultures mesopotàmica, zoroastriana, budista, grega, hindú, xinesa i jueva Centre budista, la seva universitat mencionada al Mahābhārata i al Rāmāyaṇa s’especialitzà en medicina, dret, ciències ocultes i arts, sobretot pintura i escultura Actualment és un centre arqueològic que conté restes des de l’època persa fins al període dels guptes, i hi…
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
imatge
Filosofia
Psicologia
Representació interna (és a dir, en l’àmbit del cognoscent) d’un objecte extern.
Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’…
àcid salicílic
Química
Hidroxiàcid carboxílic aromàtic que es presenta en forma d’agulles incolores de gust dolcenc que esdevé amarg, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 159°C.
Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina