Resultats de la cerca

Ambaixador a Venècia i a Alemanya, es dedicà a l’arqueologia clàssica De re vestiaria 1526 i De re navali 1536 Fou un notable traductor dels clàssics destaca la seva Électre 1537, versió de la de Sòfocles

Hom l’obté per calcinació del sulfat ferrós, i aleshores és utilitzat, amb diferents noms colcòtar, vermell d’Anglaterra o vermell de Venècia , per a polir el vidre o les armes l’hidròxid corresponent és un precipitat vermellós

És situada a la confluència dels rius Sile i Botteniga, a 30 km de Venècia A la ciutat vella abunden les cases amb porxos i restes de frescs a les façanes La part més recent és envoltada d’una muralla del s XVI Hi ha indústries del paper, de pastes, molins, filatures, etc És un important nucli de comunicacions ferroviàries Antiga Tarvisium dels romans, fou, successivament, ducat longobard, comtat franc i marquesat El 898 fou destruïda pels hongaresos, i el 1339 passà a Venècia Domini austríac des del 1797, fou alliberada per l’exèrcit italià el 1866 La catedral conserva, dels s XI-XII, només…

Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre i amb actors…

Fill de Sergej Vladimirovič Mikhalkov i germà de Nikita Mikhalkov , estudià a l'Escola Estatal de Cinematografia i començà escrivint guions Andrej Rubl’ov , d'Andrej Tarkovskij i es convertí en un dels màxims exponents d’un nou cinema soviètic reflexiu i crític amb pellícules com Pervij ucitel ‘El primer mestre’, 1961, Istorija Asij Kljacinoj ‘La felicitat d’Àssia’, D’ad’a Van'a ‘Oncle Vània’, 1969 i l’epopeia històrica Siberíada 1978-79 El 1981 s’installà als EUA i dirigí Maria's Lovers 1984, Runaway Train 1985, Duet for One 1986, Shy People 1987, Homer and Eddie 1989, i la incursió en el…

Nasqué en una família de músics en la qual destaquen el seu avi, Giuseppe 1715-1790, el seu pare, Quirino m 1801, i el seu germà Giovanni 1767-1831 Inicià els seus estudis a Correggio i, a onze anys, la Comunità l’envià a estudiar a Parma, on fou alumne d’Angelo Morigi El 1782 es traslladà a Bolonya, on conegué el pare Martini, i posteriorment a Venècia A catorze anys 1783, ja ensenyava música al Civico Collegio de Correggio, ciutat on el 1786 esdevingué mestre de capella L’any següent entrà al servei del marquès Maurizio Gherardini, primer a Torí i després a Venècia, on restà fins l’any 1799…

Rebé una educació acurada i el seu oncle, Giacinto Bondioli, fou possiblement el seu primer mestre El 1615 fou nomenat violinista a Sant Marc de Venècia, on treballà sota la direcció de C Monteverdi Entre el 1623 i el 1649 viatjà per Alemanya i també passà llargs períodes als Països Baixos, Brescia, Pàdua i Venècia El 1649 era mestre de capella a l’església de Santa Maria della Scala, a Milà, i el 1652, director de l’Accademia della Morte de Ferrara Tota la música que es conserva de Marini és impresa La seva música vocal consisteix principalment en peces per a poques veus amb acompanyament…

Membre de la família de músics Scarlatti, són molt dubtoses les notícies sobre la data de naixement sembla que morí a seixanta-cinc anys, però no està comprovat i la identitat del seu pare Alguns el presenten com a fill de Tommaso d, com un germà de Domenico Scarlatti no clarament identificat Després de realitzar els estudis musicals a Nàpols, Giuseppe Scarlatti s’estrenà com a compositor a Roma amb un oratori, l’any 1739 Més tard es traslladà a Florència i a Lucca, on es casà amb la cantant Barbara Stabili Junts anaren a Venècia i a Torí 1749 Durant els anys següents també viatjà a Espanya,…

Entre el 1726 i el 1734 fou mestre de capella a la catedral de Fano Després d’una breu estada a Pesaro, exercí el mateix càrrec a la catedral de Fermo La seva acceptació com a membre de l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1746 marcà un punt d’inflexió en la seva carrera musical El prestigi que adquirí es reflectí en l’augment del nombre d’encàrrecs i fou a partir de llavors que compongué les obres més importants del seu catàleg Escriví gran quantitat d' opere serie per als principals teatres de Venècia, Roma, Milà i Torí El 1767 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Urbino, però…

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials En els…